Els ciutadans, afins o no al Partit Popular de les Illes, ja no entenem res. Com pot ser que un partit surti un dia als mitjans de comunicació exigint l'escissió lingüística català-«baléà» i la repulsa a reivindicar el «centre» ideològic, i un altra dia, torna a sortir consolidant l'acceptació clara del català com a idioma propi i la reivindicació del centralisme i regionalisme balear? A ulls de tots hi ha clara una cosa, el PP calvianer és incompatible amb el PP regionalista, potser de sa Pobla o Inca. Al meu veure l'escissió dins el PP illenc és imminent, no poden mantenir més aquestes dues posicions tan diferenciades, l'extrem espanyolista està més en concordança amb UyP, i l'extrem regionalista és clarament el mateix discurs que el d'UM.

Ja veurem què en surt del congrés popular, si la via espanyolista o la via regionalista. Si s'opta per la via regionalista, com pot excusar-se Carlos Delgado per seguir dins el PP, o al revés? L'elecció de la via del mig, a part de ben mal d'aclarir que és, portaria un descrèdit enorme al partit, ja que els possibles votants a les pròximes eleccions no es podrien mai fer-se a la idea que voten un partit amb ideologies, no ja diferents, sinó contraries.

Josep Lluís López
Santandreu. Inca.