El 1807 Napoleó derrotà l'exèrcit prussià a Jena i entra dins la ciutat. Un filòsof, aquell dia, acabà a aquella ciutat un dels seus llibres més famosos: Introducció a la fenomenologia de l'esperit. Nomia Friedrich Hegel i afirmava que una suma de raons conformen la raó col·lectiva, i aquesta raó un cop transformada és voluntat comuna que esdevé l'esperit de tots. Els joves de l'Alemanya derrotada decidiren lluitar. Cercaren els oficials supervivents de la desfeta i formaren les milícies populars. Elegiren un uniforme negre, rivetejat de vermell i amb botons daurats: els actuals colors de la bandera de la República Federal alemanya.
Uns mesos després el poble de Madrid s'aixecà contra l'ocupació napoleònica. Carles IV i el seu fill Ferran, enfrontats l'un a l'altre en un tragicòmic conflicte dinàstic, eren presoners de Napoleó a Baiona. A Madrid, un grup d'oficials d'artilleria (com tornaria a passar el 1936) es posaren del costat del poble. Formaren línia devora els manolos i chisperos dels barris populars que combateren amb trabucs i navalles. Molts d'altres militars covardament esperaren dins els quarters i ordenaren als seus soldats no moure's fins que rebessin ordres superiors. Un petit pont del Manzanares fou defensat contra la cavalleria francesa per un alferes de llinatge il·luste (Fernández de Córdoba). No va fer falta que donàs cap ordre. Devora ell formaren joves dels carrers propers. Fent costat a l'alferes, lluitant contra els mamelucs, morí un al·lot de vint anys. No tenia ofici. Era un expresidiari. Aquell esperit s'esvairia uns anys després quan tornà Ferran VII i restaurà l'absolutisme. Però la suma de raons que conformen la raó col·lectiva és avui la divisa essencial, l'esperit dels pobles lliures.
