algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 25°
30°

Ningú toqui Caïm

Res va dir el papa Benet sobre la pena de mort en el seu viatge als EUA. Li va faltar temps per demanar perdó pels escàndols de pedofília dels seus sacerdots i per l'encobriment que li han donat els seus bisbes. No hem d'oblidar els efectes econòmics calamitosos que tot aquest assumpte ha provocat en l'economia eclesial: més de 1.000 milions de dòlars han pagat en indemnitzacions, per tapar la boca a les víctimes i als familiars perquè tot continuï com sempre. Des que els casos van fer-se públics, les donacions a l'Església dels feligresos nord-americans han caigut en picat, fet que ha propiciat la virtual bancarrota de moltes diòcesis. Al papa li preocupa molt més netejar la seva imatge que resoldre el problema. I així també pel que fa a la pena de mort. ¿L'església s'hi oposa? Mirem primer el catecisme; Benet XVI no ha aprofitat la tribuna mundial de l'ONU per mirar d'aturar la salvatjada. Es tracta de diplomàcia, d'interessos propis més que preocupacions generals: igual que pel que fa a la pedofília dels seus capellans. I això que era el moment ideal; l'ONU havia aprovat el passat desembre una moratòria per provar d'aturar els assassinats institucionals, ara que les xifres a la Xina fan cada cop més feredat; allà s'executa més d'un reu cada dia, encara que sabem que els números reals possiblement tripliquin les dades oficials. Després dels xinesos hi tenim els iranians, els saudites i els pakistanesos, i després ja els americans, que només l'any passat van arribar als 42 morts, segons xifres d'Amnistia Internacional. A més, continuen executant homes que en el moment de cometre el crim eren menors d'edat. Hauria estat un moment important, amb ressò internacional, si el papa Benet s'hagués recordat d'aquestes persones: tenia la tribuna, els focus i els micròfons. Fins i tot, durant l'Urbi et Orbe, aquest papa no va saludar, com és costum entre els papes, els qui marxaven contra la pena de mort a Roma. ¿Per què? L'Estat del Vaticà no va abolir aquest càstig fins a l'any 1969; i el catecisme de 1992, que Ratzinger contribuí a redactar, tampoc el censura.

Melcior Comes, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.