Els Països Catalans existeixen i el seu símbol nacional és una catenària. Oh meravella de les nacions tecnològiques, oh meravella del progrés, oh meravella dels projectes nacionals vertebrats al voltant de la manca d'infraestructures! La catenària, sí, com un arbre de Guernica qualsevol, sols que multiplicada enormement per tot el territori, la catenària com a nexe d'unió en la desgràcia de tots els ciutadans d'un mateix espai físic administrat -com a mínim en el seu vessant territorial peninsular-. Resulta que el passat dissabte es feia la gran manifestació del 25 d'abril a Alacant i la Federació Llull va fer partir un tren des de Barcelona amb la intenció de dur 650 persones cap allà. Brillant iniciativa, i més si tenim en compte que el tren es deia Jaume I. I per aquelles coses de la vida, a mig viatge, en un punt indeterminat entre Xàtiva i Ontinyent va petar la catenària! (Germans, cantem tots l'himne: «Catenària solidària, catenària celestial, catenària que uneixes, els Països Catalans»). Total, que els pobres usuaris del tren van estar tres hores i busques rostint-se de calor en algun lloc indeterminat de la nostra geografia, mentre la manifestació començava sense que ells arribessin (tranquils, al final s'hi van poder afegir). Lògicament hi va haver qui va pensar en una maniobra de Francisco Camps i els seus quatreros, i ja se sap que a manca de búfals bones són les catenàries per aturar els trens i les diligències i així propiciar l'assalt dels fora de la llei (científica en aquest cas) i de tots els descervellats que encara pensen (i allò encara més greu, és que ho defensen en llocs com hemicicles) que el valencià no és català i totes aquestes mostres de la incultura més profunda i de la mala llet més incendiària. Però l'opció va quedar ràpidament descartada, perquè fins al moment al País Valencià (i li continuarem dient així, perquè de comunitat l'única que conec és la de veïns o la de regants) no hi havia hagut problemes amb les catenàries. Sempre havien funcionat. I si no ho havien fet no ens n'havíem assabentat, perquè continuam vivint en un indret on no hi ha cap mitjà de comunicació diari que ens informi de la totalitat dels Països Catalans (i per compensar, amb els nostres diners hem de veure com s'emeten notícies de zero importància sobre Albacete Sud, per dir alguna cosa). Aleshores, què devia estar passant? Diuen que Camps va dir que «això és un fet lamentable per als nostres interessos com a país, no podem donar aquesta imatge tan tercermundista com la dels refotuts (piiiiiiiiiiiiiiiiii) dels catalans. On anirà la Copa Amèrica de Vela, o l'Òpera amb inundacions, o el circuit de fórmula 1 que ens va fer guanyar de nou les eleccions?». Acte seguit un assessor, que havia sortit en el moment adequat del consell de Terra Mítica, li va dir «tranquil, president, que al País Valencià s'hi ve en cotxe, i a ser possible d'un en un, que això dels trens és per aquests ecologistes de merda i tota aquesta gent que creu en el transport públic. Si nosaltres tenim l'autopista i en quatre hores ens plantem a Madrid, o ells a Benidorm. Però que quedi clar que haurem de fer un comunicat perquè sàpiguen que no hi hem tengut res a veure. Fa un all i pebre a la meva i una paelleta a la meva finca de l'Albufera?». I com que era dissabte cap allà se n'anaren dos homes cabals. No, l'avaria de la catenària ha estat alguna cosa molt més profunda, un procés de neocolonització catalana? Una reconquesta heroica a l'estil Jaume I? No ho sabem, però si les catenàries peten al País Valencià com a Catalunya i si ens entenem amb la mateixa llengua que a les Illes, deu ser que som un sol país, oi? Glòria a les catenàries unides, símbol de la nostra alegra, simpàtica i funcional pàtria.

Sebastià Bennàssar, escriptor