El Govern de la República Popular de la Xina ha fet anques enrere i ha anunciat una reunió amb el Dalai Lama. Es tracta d'una indubtable victòria de la pressió internacional en contra del sotmetiment que pateix el Tibet. La torxa olímpica s'ha convertit en el gran argument per multiplicar les protestes arreu del planeta contra el règim de Pequín. Els seus dirigents volien aprofitar l'esdeveniment esportiu internacional per excel·lència per vendre la imatge de la nova Xina modernitzada. No ha estat així. L'avanç cap a la democràcia i el respecte a les minories es demostren amb fets, no amb campanyes promocionals. Els líders xinesos han entès que, o bé cedien i s'entrevistaven amb el Dalai Lama en pla d'igualtat, o els Jocs d'enguany podien córrer perill, amb les repercussions internes i externes que això podria comportar. El Tibet és un país ric en recursos naturals i té un gran futur turístic, però pateix una vergonyosa situació d'espoliació material i cultural per part dels xinesos. Però les protestes a tot el món en defensa dels tibetans estan capgirant les coses. L'avanç cap a la globalització econòmica, que tant interessa els xinesos i la seva peculiar i immensa maquinària productiva implica, en la pràctica, tants de deures com drets. L'opressió dels petits països sense Estat per part de les metròpolis serà cada cop més difícil de justificar. Els dèbils poden trobar suport en moltes bandes, mentre que els poderosos necessiten ampliar els seus mercats i no poden caure en situacions de prepotència interna perquè acaben per perjudicar-se a ells mateixos. Això és el que li passa a la Xina amb el Tibet. Pequín ha de negociar amb el Dalai Lama, primera gran passa cap a la plena autonomia tibetana. L'opressió, avui dia, ja no és negoci.