The Greek Myths, si bé se centra en la mitologia grecoromana, en part ve a suposar una continuació o una conseqüència de The White Goddess. Graves hi exposa, una vegada més: «Tota l'Europa neolítica, a jutjar pels artefactes i mites sobrevivents, posseïa un sistema d'idees religioses notablement homogeni, basat en l'adoració de la deessa mare, de molts de títols, que també era coneguda a Síria i a Líbia». Començant pel que és més bàsic, Maria Rosa Llabrés ens explica: «Amb el mite s'intenta explicar, ..., l'existència de determinats trets culturals que sobreviuen però que ja no s'entenen». I empren acte seguit una relació dels diferents punts de vista interpretatius considerats per Graves. 1. Interpretacions astronòmiques. Alguns mites estarien estretament relacionats amb els canvis d'estació. 2. Interpretacions històriques. El poeta i mitòleg no acadèmic escriu: «Un estudi de la mitologia grega hauria de començar amb una anàlisi dels sistemes polítics i religiosos que prevalien a Europa abans de l'arribada dels invasors aris procedents del nord i de l'est». 3. Interpretacions comparatives. Maria Rosa Llabrés ens precisa: «Per aclarir el significat autèntic d'un mite, cal comparar-ne versions procedents de les més diverses cultures». 4. Interpretacions antropològiques. El representant més destacat d'aquesta escola és sir James George Frazer, l'autor de The Golden Bought. 5. La interpretació ritual, propugnada especialment per l'escola de Cambridge, segons la qual el mite s'explica en funció del ritual que li dóna origen. Robert Graves assenyalava: «El vertader mite es pot definir com la reducció a taquigrafia narrativa de la pantomima ritual realitzada en els festivals públics». 6. La interpretació pictogràfica. La professora Llabrés ens explica que «l'escola de Cambridge acudeix sovint als testimonis arqueològics i de tipus artístic per donar suport a les seves interpretacions del mite». I ens recorda que Graves, a la nota històrica de The Golden Fleece, comenta: «Els grecs arcaics, igual que els indis americans, enregistraven els esdeveniments pictogràficament, tant en art com en poesia, i quan, amb el pas del temps, el significat original de la composició pictogràfica restava oblidat, s'inventava un significat nou que satisfeia la curiositat contemporània. Els grecs denominaven 'mites' les pictografies poètiques...». 7. La interpretació basada en la hipòtesi del matriarcat primitiu, estretament relacionada -per descomptat- amb la interpretació històrica. 8. La interpretació psicoanalítica, del tot rebutjada per Robert Graves. L'autora ens explica que segons Freud i Jung, «la funció dels mites és de disminuir els problemes i tensions que puguin existir en una societat determinada revelant els seus desigs i fòbies inconscients, cosa que els converteix en elements essencials per a l'equilibri psicològic del grup social». Graves es declara totalment contrari a les tesis d'aquesta escola: «La vertadera ciència del mite hauria de començar amb un estudi de l'arqueologia, la història i la religió comparada, no en el consultori del psicoterapeuta». 9. Interpretacions estructuralistes. «El significat d'un mite no el proporciona una sola versió, sinó que s'han d'examinar en la seva totalitat les conservades, sense rebutjar les tardanes». L'argument o la narració del mite -el que aquest ens conta o ens fa saber- seria invariable en allò més substancial i, en conseqüència, sols se'n podria fer una anàlisi sincrònica. En un temps immòbil, la diacronia no té sentit.

Distingint totalment l'exposició de la interpretació dels fets, després d'aquestes consideracions teòriques, els dos volums d'aquesta obra monumental en el seu terreny recullen i exposen un total de 171 mites.

Bartomeu Fiol, escriptor