Dins de la voràgine del món en què vivim massa cops ens oblidam, per necessitat, per comoditat o per simple desídia, del més important, d'allò que dóna sentit a les nostres vides, que ens fa diferents i que ens recorda d'on venim. Tanmateix, vet aquí que algun esdeveniment ens desperta de sobte del món dels somnis i ens transporta veloçment a una realitat aparentment oblidada però gravada a foc dins la nostra memòria més íntima. Això és el que em va passar en llegir, amb una paciència digne del sant Job, l'article de l'insigne filòleg, de l'eminent historiador i, en les seves estones lliures, del batle de Calvià, sr. Carlos Delgado. Per això, vaig pensar que havia d'escriure aquesta petita i humil carta d'agraïment al sr. Delgado per ajudar-me a recordar tot això que ara us diré:

Gràcies per recordar-me que estim amb delit la meva llengua, el català de Mallorca. Gràcies per recordar-me que la intel·ligència i la cultura estan per sobre del populisme més ranci i de la demagògia més patètica.

Gràcies per recordar-me que som poliglota: resulta que la meva dona és catalana, la meva sogra, valenciana i jo, mallorquí i, oh miracle, no necessitam cap traductor/intèrpret quan parlam (perdó xerram).

Gràcies per obrir-me els ulls davant la claudicació mallorquina enfront de la conspiració catalana: ara m'adon que la meva dona deu ser una espia enviada per les forces del mal per dominar la meva voluntat i pervertir el meu esperit.

Gràcies per recordar-me que la ignorància és molt atrevida i es pot disculpar, el que no es perdona és la mala fe del demagog i del manipulador.

Quines pardalades! (i això segur que ho ha entès, no?, més mallorquí que un bon «pardal» no hi ha res).

Pere Torrens Escalas. Búger.