Dolor fantasma

Ja fa un mes que la Sala de Cultura que tenia Sa Nostra a Formentera va tancar: un trist adéu a quinze anys de contribució permanent a la vida cultural i social de l'illa, que han acostat als formenterers producció externa i que ha servit de plataforma als artistes i creadors que es nodreixen i medren al sud des Freus amb uns acceptables criteris mínims de qualitat. Per a un desplaçat que torna amb periodicitats més o menys previsibles, arribar a l'illa i tenir la certesa que aquella flameta continuava encesa era un indicador que les constants vitals aguantarien un hivern més. Ara, i esperem que momentàniament, el tancament de la sala ha deixat una sensació de buidor que convindria que no s'allargàs gaire. I més si tenim en compte que l'únic espai dedicat a exposicions que queda és la Sala Municipal de Cultura, un local que ocupa la planta baixa de l'antic ajuntament i que no reuneix les mínimes condicions físiques ni programàtiques des de la seva obertura (tal vegada resultaria més adient per a instal·lar-hi una oficina d'informació turística en condicions que mos faci oblidar la imatge de provisionalitat i la pobra oferta de la cridanera càpsula encastada sota el balcó del Consell-Ajuntament). Tota pèrdua en espais dedicats a la cultura és una greu mutilació social i política i fóra bo que les institucions i les entitats implicades en el projecte del nou museu de Formentera "Govern, Consell i Sa Nostra", creïn aquest espai que ha d'idear Elías Torres i no sotmetin l'illa a un llarg dolor fantasma per una mancança que ha de ser temporal. Potser hi ha avenços i ara la vessaré, però l'última dada de què dispòs és de la sessió plenària del Parlament del 30 d'octubre de l'any passat, quan la consellera de Cultura Bàrbara Galmés va respondre a una interpel·lació oral del diputat formenterer Josep Mayans que «no s'havien fet gaire passes» en aquest sentit i que «tot d'una ens posarem a la feina perquè sigui una realitat». Ho serà aquesta legislatura, senyora consellera?