Diuen que la crisi en el sector immobi-liari ja és aquí i que, a més, les repercussions seran importants.
Segurament no hem descobert la pólvora, però val la pena estar atents.
Entre alguna gent existeix la creença que ja va bé que els promotors, els constructors o els hotelers pateixin una mica de crisi. Es tracta d'un pensament bastant visceral que deriva de diverses accions de depredació del territori per part d'aquests sectors empresarials.
Qui perd, però, amb aquesta crisi? No hi ha dubte que els motors de la nostra economia són la construcció i el turisme, per tant qualsevol crisi en aquests àmbits significarà necessàriament un problema de tots.
És clar que els dos sectors esmentats han d'estar regulats, que les normatives s'han de complir escrupolosament, que la inseguretat jurídica ha de desaparèixer, però també és clar que es tracta d'una activitat que, directament o indirectament, ens afecta tots.
El país funcionarà si economia i societat van de la mà, si no es miren per damunt les espatlles, si no actuen amb recels, si intentam entendre allò que pensen els ciutadans i allò que passa al món de l'empresa, etc. Són moltes les circumstàncies que cal tenir en compte i són molts els prejudicis a combatre.
I en aquest sentit fa tant de mal veure un empresari depredador, com un ciutadà que està content de la crisi i pensa que tanmateix no l'afectarà. Els països funcionen quan tenen una xarxa social forta i un teixit empresarial que rema en la mateixa direcció. Esperem, doncs, que es pugui superar aquesta situació i que el nostre Govern contribueixi a pal·liar que el sector de la construcció entri en una recessió difícil d'aturar. Llàstima que l'excés d'obra pública dels darrers quatre anys no es reservassin per un moment en què el sector privat ha de menester aquesta inversió.
