La presa de posició de Carme Chacón com a nova ministra de Defensa es va convertir en una de les apostes mediàtiques que es recorden en els darrers temps. La seva ordre executiva, adreçada en to imperatiu i afectat: Capitán, mande firmes! va tenir una gran repercussió a tots els informatius i bé se'n va encarregar Moncloa que fos així. De fet, Zapatero era molt conscient que aquesta actuació d'una jove embarassada de set mesos, pacifista i catalanista, tindria un enorme impacte. I així fou. Demostra que el nomenament de Chacón és tot un símbol. I aquest símbol és el que interessa al president, perquè la presència de Chacón és un efecte tranquil·litzador, premeditat i analitzat al mil·límetre. Demostra que l'Estat espanyol no es tornarà a ficar dins cap guerra, com passà a l'Iraq en els temps d'Aznar i de Trillo, ni es produiran patrioterades com la de Perejil, que tensaren la corda fins a límits quasi insuportables amb Rabat, que forçaren la intervenció dels Estats Units per posar-hi pau. El PP perdé el poder el 2004 quan un grup de fanàtics islamistes marroquins dugueren la mort al cor de Madrid. Abans, alguns militars espanyols, inclosos agents del CNI, havien caigut a l'Iraq. Era una situació altament explosiva que s'arrossegava des de la foto de les Açores. Ahir s'inaugurà un nou estil. Prengué possessió del càrrec una ministra que aviat serà mare i que no creu en la força de les armes com a manera de fer política internacional. El missatge Zapatero té cara i ulls. Chacón suposa el trencament amb els vestigis de l'11-M. Als militars espanyols, els agradarà o no els agradarà Chacón, però és segur que amb ella tindran molts menys maldecaps que quan manava Trillo.