El temps passa! Des que vaig iniciar aquesta columna -d'aquí a poc complirem tres anys i mil articles- he parlat moltes vegades sobre el carrer Jacint Verdaguer. En vint-i-una ocasions Jacint Verdaguer ha aparegut en aquestes línies, i sempre ho he fet per lamentar les diverses situacions que s'hi anaven generant.
Obres de destrucció del parc de les Estacions, anul·lació del projecte existent, promesa de la realització del Parc, incompliment de la promesa, tudada de doblers, presa de pèl als veïnats de la zona, construcció de l'estació intermodal, destrucció del pont del tren, engany sobre el projecte de reconstrucció del pont del tren, creació de cinc carrils a Jacint Verdaguer, més doblers tudats, promeses incomplides dirigides als veïnats del carrer Aragó per enfrontar-los amb els veïnats de Jacint Verdaguer, reunions inútils a Cort, mentides de Rodrigo de Santos, perjudici al transport públic, ignorància de les queixes ciutadanes per part de Mabel Cabrer, incompliments dels horaris de les obres, moviments de terra, aturada de les classes per inseguretat per als alumnes, etc, etc.
Avui és la primera vegada que podem pensar en Jacint Verdaguer en positiu. Avui sembla que ja veiem una mica més de llum al final de fosc túnel -inundat, per cert-. Les queixes veïnals i l'acció de la Plataforma Parc de les Vies varen aconseguir un compromís per part de tots els partits polítics que avui governen a l'Ajuntament de Palma. Un compromís que consistia a recuperar la idea inicial de parc, de corredor verd, de posar verd damunt gris o negre, de persones abans que cotxes, de qualitat de vida, de diàleg amb les entitats ciutadanes, etc.
Tant de bo aquesta actitud positiva es manifesti, en poc temps, en l'execució d'un projecte que serà bo per a la ciutat i per als seus ciutadans. Ara cal fer via, fer les intervencions que pertoquin i que a la fi els veïnats de Jacint Verdaguer puguin dormir tranquils.
