Aquests alumnes de català a Praga, que com deia ahir ja són a hores d'ara més de dos-cents, han après la nostra llengua amb tota la il·lusió. I la parlen amb molta fluïdesa, esforçant-se, en les converses que poden mantenir, a fer-ho cada dia millor. ¿Per què el català?, els demano. Doncs per una raó molt simple: és una llengua que saben amenaçada, i per això mateix volen contribuir a la seva supervivència. Ara que des d'aquí presenciem la dimissió dels nostres propis parlants, ara que els nois i noies escolaritzats en català no l'usen ni el senten com a propi, és una experiència insòlita trobar-se amb un conjunt de joves que l'han après i el parlen amb total seguretat. I a més ho fan amb pulcritud, sense usar cap barbarisme, perquè desconeixen la llengua castellana. De fet, una de les coses que em van contar va ser la seva visita a les nostre terres, concretament Barcelona i Mallorca. A Mallorca, quan s'adreçaven en català a algú, difícilment eren compresos, perquè tots sabem com n'és de difícil trobar un mallorquí entre el paisanatge insular. Però quan en trobaven algun, s'hi adreçaven en català, tot i que aquest, en veure que eren estrangers, i no imaginant que el que se'ls deia era comprensible, es desfeien en escarafalls i balbuceigs o, el que sol ser més habitual, en disculpes en llengua castellana. Quina no era la sorpresa del nadiu en escoltar més atentament i comprovar astorat que l'estranger, amb tota la pinta de turista, els estava parlant la seva llengua! Fomentar aquest tipus d'estupor, d'agraïda sorpresa, és un dels motius que tenen els nois i les noies de Praga per aprendre la nostra llengua: saben que tenen tota la nostra gratitud. Aprendre el castellà no té cap al·licient, serien simplement estadística, una xifra més entre milions. Però aprenent i parlant el català se senten integrats en una comunitat que els acull i correspon, que els admira i estimula. Quan ja no trobeu ningú parlant en català per Mallorca o Barcelona, proveu d'anar fins a Praga, allà trobareu una comunitat de germans desemparats.
Melcior Comes, escriptor
