Fa escassos dies el nostre Parlament ha aprovat la creació de l'Agència Tributària de les Illes Balears. És evident que, ara per ara, l'Agència suposa un pas molt discret en l'ampliació de la nostra autonomia financera i en la desitjable corresponsabilitat fiscal. Altra cosa és l'eficiència i agilitat de la gestió, que pens que en sortirà beneficiada. L'Agència no significa, ara per ara, un canvi a un sistema en què la gestió i recaptació de la major part dels tributs que paguen els ciutadans continua corresponent a l'estat. De totes maneres l'Agència sí que significa posar en funcionament una estructura amb capacitat i vocació d'arribar a assolir la recaptació de tots els tributs que es paguen a les Illes Balears. Que l'Agència Tributària de les Illes Balears recapti els tributs no cedits (totalment o parcialment) a la comunitat autònoma sí que seria una fita cabdal per acabar amb l'injust finançament que venim patint des de fa anys i anys. L'Agència és una estructura que s'ha d'omplir de contingut. Seria bo que l'aprovació de l'Agència fos aprofitada per la societat civil per posar damunt la taula una vegada més el tema dels comptes públics. Tenc la sensació que una minoria de ciutadans -el que alguns en dirien els més conscienciats- ja estan com a farts d'aquest tema, els resulta repetitiu. És evident que som l'autonomia més maltractada pel sistema de finançament, ho va reconèixer fins i tot en Zapatero, el que passa és que la millora d'aquesta situació no sembla mobilitzar les masses. Més aviat diria que la majoria veuen aquest tema com una disputa partidista que no va amb els ciutadans; en lloc de veure escoles, hospitals, trens, esponjaments? hi veuen polítics. No és que sigui una qüestió que pugui tenir influència i ser decisiva a l'hora d'emetre el vot, és que ni tan sols forma part dels elements a tenir en compte a l'hora d'elegir una formació o una altra. Mentre anam augmentant el nostre endeutament, el drenatge fiscal ens continua restant competitivitat. I el gran problema és que predicar això sembla que és com predicar a un desert, perquè molt poca gent se pren seriosament aquest estat de coses. L'Agència no és la solució als nostres problemes; l'Agència és, entre altres coses, una oportunitat per reforçar un debat sobre el finançament en què aquest país es juga molt més del que semblen percebre no ja el comú de la gent sinó allò que convencionalment anomenam les classes dirigents. La lluita contra el frau fiscal sempre és un objectiu lloable i l'Agència segur que serà un instrument adient, ara, el frau fiscal més important que pateixen les Balears és un finançament draconià que ens impideix reinvertir en millores el nostre esforç tributari. En els pròxims mesos s'encetarà a nivell estatal la discussió sobre la revisió del sistema de finançament de les comunitats autònomes, les Illes Balears encararan aquest debat des d'una ja clàssica posició de feblesa. Per pes demogràfic i per pes polític les nostres opinions són poc rellevants, ara bé, si les forces econòmiques assumissin la necessitat de baratar l'esquema vigent tal vegada podríem usar un cert pes econòmic a part d'utilitzar criteris d'equitat i justícia que al final tenen un pes escàs. El nostre provincianisme no ens hauria d'impedir veure que només des de la reivindicació, més o manco argumentada i fonamentada, es pot anar cap endavant. Allò tan castellà de plorar i mamar és ben escaient en tot això que comentam.
Si la societat balear i els seus empresaris els primers no són capaços de reivindicar canvis substancials al sistema de finançament tendrem un gran instrument, l'Agència Tributària, però poca tita amb la que fer anar aquesta màquina. La màquina necessita benzina i la nostra benzina se'n va en quantitats industrials mar enllà per no tornar. Recordar coses més o manco sabudes pot semblar un esforç inútil, tal vegada ho sigui, tanmateix, molts dels objectius polítics i de país s'aconsegueixen després d'insistir i gràcies a una fidelitat de pedra picada.
Josep Melià Ques, misser
