Una de les característiques de les persones que improvisen la tertúlia és la de fer córrer com la pólvora rumors que poques hores després surten a la premsa o no. Dit d'altra manera, ens ho proposem o no, ens assabentam unes hores abans del que ha de passar al món polític i mediàtic. Són els avantatges o desavantatges d'habitar el quilòmetre zero de Ciutat. Hi ha un tràfic d'informació bastant considerable si es compara amb el que es cou al Parlament o al Consolat, als barets o altres antres. No cal moure's del lloc de feina i quasi ni aturar el ritme, que les noves ens aribaran molt més puntuals, i això que no hi havia pretensions que això fos així. Fins i tot, molts cops no ens convé pas saber el que sabem, ni oir el que no hem demanat que ens cantin.
Les conseqüències de tot plegat esdevenen surrealistes, quan alguns personatges «importants» s'aturen a demanar què en sabem d'això o d'allò. Mesuren la temperatura del carrer segons el que surt de la llibreteria?... i si només sortim del pas en lloc d'informar, avesats a tranquil·litzar més d'un autor.
Molts cops sospito que, al cap i a la fi, els mostradors de llibres són la imatge, en les seves portades, d'allò que passa al món més global en la majoria, i a dintre, rera els vidres (com en els bars) a l'ombra dels locals, on es cova l'esdevenidor. No cal anar massa lluny. Hora punta, mitjan matí, cafè, baret estibat, racó, soterrani o pis de dalt, mires el teu voltant i et trobes el que s'està cuinant i només pretenies fer un tallat i marxar. Has entrat al lloc i en el moment equivocat. Fora i dintre. Dintre i fora. I no has canviat els teus hàbits, només ha canviat el que t'envolta i un poc, però quin poc! Quasi t'has de disculpar d'haver entrat, quasi t'has de disculpar (dins la botiga també) de tot allò que et conten un dia, quan ara dins el bar et topes l'efecte contrari. Quasi t'has de disculpar de tot allò que saps i de tot allò que podries utilitzar i no vols, o no en tens cap tipus d'interès a l'hora de treure'n profit. Bé... sí, aquesta miqueta d'articlet i prou. De res!
La situació pot arribar a recalcitrant,però amablment, quan no jugues fora camp, te'n tornes. Baixes les escales cap a l'infern, abans t'acomiades el més educadament que saps, però te'n tornes a dialogar amb els llibres. quan hi ets, quasi et fregues les mans, comences a tramar la propera devolució...
Àlex Volney, escriptor i llibreter
