Al jutge Rafael Tirado, que presumiblement no va actuar amb la diligència adequada a la gravetat dels fets -en relació a la mort de la nina Mari Luz Cortés, presumiblement a mans de Santiago del Valle-, se li ha obert expedient, i ja veurem com acaba. La mesura és, ara per ara, tenguda per exemplar. Així i tot, es detecta en l'atmosfera de tot el cas un perfum de desconfiança, que desprenen algunes preguntes com ara: i si el cas, pel que fos, no hagués tengut tanta repercussió? És vera, com es pretén dir-nos ara, que les situacions de negligència o escassa cura judicial són minuciosament investigades i adequadament corregides? Ho podem creure, podem tenir-ne la seguretat fins on es pot demanar a les obres dels homes? Si un dia s'arriben a diluir per complet les temors reverencials que sent la població als administradors de justícia, la relació entre aquests i la població serà més sana i la podrem qualificar amb més nitidesa. Ara per ara, suren moltes suspicàcies, moltes reticències, i no sempre, en parlar dels jutges, es parla clar. No així en les responsabilitats polítiques, ja que aquestes tenen el seu procediment natural de depuració en les eleccions, en les quals la gent pot fer costat al que vulgui, sovint a la corrupció. També hi pot haver jutges pel mig, però aquest és un tema escabrós, del qual fa por parlar obertament. A més, aquesta relació es manifesta bàsicament en assumptes de corrupció, amb l'èxit conegut de tothom. Però què passaria si es poguessin jutjar els qui, per no haver pres les mesures pertinents, són responsables de situacions en les quals la gent es pot passar pel nas, impunement, el codi penal? Fa dies moriren dos adolescents en carreres de moto a Caimari. Pel que es veu, aquest tipus d'activitat era conegut per tothom i les autoritats n'estaven a bastament assabentades: aquí rau el caràcter imperdonablement escandalós de l'episodi. Així com aquest dos al·lots es mataren entre ells, igualment uns altres haurien pogut matar qualsevol persona aliena a les curses. Ens hem acostumat, potser, a no exigir responsabilitats a les autoritats encarregades de mantenir unes mínimes condicions de seguretat. Em sembla d'una gravetat extrema que aquestes coses passin sense que ningú no en respongui. És difícil controlar una banda d'individus disposats a jugar-se la vida a la moto i posant en risc la dels altres. Però, en fi, les forces de l'ordre gaudeixen de gran prestigi per la seva eficiència: això se'ns repeteix cada punt, i segurament amb una base real -Joan Mesquida ho toca saber més que ningú, valgui'm Déu. De vegades, per explicar-nos algunes coses, hem d'acudir a les preguntes més senzilles: a qui importa de veritat el que ens passa? El cas de les motos dóna una resposta clara. Matisable, però clara.