La tropa popular va pel carrer amb els pèls drets. Estaràs i Rodríguez, que foren la mà dreta i l'esquerra del tafur Jaume Matas es barallen en públic. Matas era molt més llest que Estaràs. Sempre va evitar una topada directa amb el buldòzer secretari general. L'afalagava amb manya, i s'aprofitava dels aparatixi rodriguistes per engreixar els seus interessos personals. Rosa,per contra, envesteix com les cabres i acaba per donar l'espectacle. Ja es va estampar a les passades eleccions quan volia ser, fort i no et moguis, presidenta del Consell amb el seu esperpèntic eslògan «Aire fresco». Féu el ridícul. Matas, per contra, sabia manejar Rodríguez. Poc abans dels comicis autonòmics li digué: «Mira, José María, si guanyam, jo només seguiré dos anys a la presidència. Després dimitiré. Però vull deixar les coses en ordre». Amb aquesta habilitat Matas aconseguia el suport del buldòzer, i... anava a la seva, al fot qui fot i visca el rei, rumb a Amèrica. Rosa no té la finura del botiguer del carrer de Sant Miquel. No ha venut mai una gelera a un esquimal. Rosa mossega amb lògica primària de Sor Tomasseta. Només sap veure dimonis. Per això no controla el partit. Per això hi ha tants de nervis. El PP se sent orfe de lideratge i Rodríguez ho sap. Un congrés fet massa prest matarà moltes il·lusions.