La nova portaveu parlamentària del PP, la senyora Sáenz de Santamaría, acaba de declarar que el seu partit ha de ser de centre i, a més, semblar-ho. La setmana passada el seu president, el resistent Rajoy, confirmava saber que creaven pànic en una part important de l'electorat que es mobilitzava en contra seva disposat a votar qui més garanties oferís de barrar-los el pas. Diria que s'han assabentat d'allò que fins i tot els seus estrategues deien saber. Però en aquesta lliga poc juga l'equip que comanda (més o menys) la senyora Estaràs. Són anàlisis pròpies d'eleccions generals on els candidats locals només omplen l'espai que a les tanques publicitàries deixa el líder de bon de veres. Poca gent es mobilitza a Balears perquè no governi la dreta cavernícola, el braç armat del nacionalcatolicisme, el martell d'heretges i de diferents. Però es mobilitzen, i l'exemple més clar el tenim a Eivissa. I es mobilitzen molt més perquè no governi el partit de la prepotència, de la mangarrufa i de la manifesta corrupció per impedir l'accés al poder de la ultradreta perquè aquí no es veu, per ara, així.
Podria matisar aquesta afirmació fins a l'infinit i omplir la plana de casuística que no respon, fil per randa, a l'afirmació feta però l'anàlisi general seria igualment vàlida; des del meu parer, evidentment. Així que el PP de la senyora Estaràs -l'únic amb possibilitats d'existir a curt termini- no ha de fer el viatge a la imatge de centre, que els seus caps estatals consideren imprescindible per guanyar, sinó desempallegar-se, en primer lloc, de la prepotència i la mangarrufa que representa el fugat Matas. El fugitiu va crear un estil de fer política, des de l'oposició però molt més descarada des del govern, que repugna una part important de la ciutadania. Una part de la qual, fins i tot, no és gaire estugosa en tot el que envolta la corrupció però que no perdona els polls entrats en costura que no tenen manies a l'hora de mentir en benefici propi. De fet, aquí no han d'abraçar homosexuals per endolcir el rebuig, perquè ningú no els ha considerat especialment bel·ligerants amb aquest col·lectiu, ni allunyar-se del nacionalcatolicisme, perquè només la senyora Cirer el representa i la seva situació potencial és la de prejubilada. Possiblement hauran d'acceptar que feren moltes coses malament (matar el pare, en llenguatge freudià) i que ja és història l'època del metro inaugurat sense condicions, el castell de jocs infantils més car del món, les autopistes eivissenques amb un sol beneficiari o la megalomania d'una maqueta de palau de l'Òpera a preu de canari jove. També, i això és important, que les varen vendre més malament encara: tanques publicitàries de centenars de metres quadrats, invasió vergonyosa de cartells, desplegament obscè de recursos i la principesca immodèstia de revista edulcorada amb palau inclòs. No sé si seran capaços de fer les passes en aquest sentit però estic ben segur que tenen analistes prou vius com per haver-ho vist. Home, de pas i com qui no vol la cosa, si retirassin una guarda de corruptes d'enmig, ja seria l'hòstia. Però aquesta és una altra batalla.
ferranaguilo@ono.com
