A Manel-Claudí Santos

Ja fa unes hores que el teu silenci eloqüent ha deixat de parlar i que els parlars de tots els teus amics esdevenen silencis aspres i impotents davant la teva absència sense previ avís. Així és, però, la Dama Blanca que t'ha vingut a buscar, imprevisible i cruel quan ens visita de sobte i sense que ens doni temps per dir-te que t'estimàvem i que els dies seran més grisos i més trists, els matins i els horabaixes a l'Institut sense la teva ironia i el teu posat de bona persona i d'excel·lent company. No eres massa afeccionat als viatges. Deies que els teus, eren viatges literaris i que et permetien moure't per l'interior dels homes i les dones per intentar esbrinar els seus comportaments i les seves actituds.