A Manel-Claudí Santos

05/04/08 0:00

Ja fa unes hores que el teu silenci eloqüent ha deixat de parlar i que els parlars de tots els teus amics esdevenen silencis aspres i impotents davant la teva absència sense previ avís. Així és, però, la Dama Blanca que t'ha vingut a buscar, imprevisible i cruel quan ens visita de sobte i sense que ens doni temps per dir-te que t'estimàvem i que els dies seran més grisos i més trists, els matins i els horabaixes a l'Institut sense la teva ironia i el teu posat de bona persona i d'excel·lent company. No eres massa afeccionat als viatges. Deies que els teus, eren viatges literaris i que et permetien moure't per l'interior dels homes i les dones per intentar esbrinar els seus comportaments i les seves actituds.

A la dedicatòria del teu Quadern de retorns m'escrivires «ja sabem ben cert que al final tot són retorns» però aquesta vegada se'ns farà molt difícil assumir la teva anada sense el desitjat retorn.

Adéu Manel.
Francesca Ferrer Canals. Palma.