Mentre la llei d'habitatge ocupa planes de notícies en els diaris i les planes majors de partits de la coalició governamental, el PSOE, formació que pretén extreure rendibilitat electoral de les previsibles entregues de claus d'Habitatges de Protecció Oficial abans de les eleccions de 2001, va fent. Com més debat hi ha al voltant de terrenys rústics, de la possibilitat de construir HPO en els que envolten pobles i ciutats i els plans territorials cataloguen de transició i d'harmonització, més pressa per vendre envaeix els actuals propietaris de solars urbans, molts dels quals veuen com la roda de les seves previsions retura. Entre debat i titular de portada, molts ciutadans comencen a creure que ajornar la compra no és un mal negoci i esperar la loteria d'aconseguir un habitatge a millor preu no és una quimera perquè hi haurà molts més HPO dels que la dreta ha posat en el mercat fins ara. Promocions que tenien pretensions de ser venudes com a condemna vitalícia i inesquivable ara romanen, mig fetes o ja acabades, a l'espera de l'improbable client. Als seus promotors, amb marge de benefici suficient com per rebaixar preu sense perdre, el que els interessa és vendre, fer rodar els doblers i no tenir-los aturats, el mateix que els passa als propietaris de solars urbans. Amb silenci, mentre d'altres encara es demanen què seran quan siguin grans, el conseller Carbonero i el president Antich han rebut propostes de solars i d'edificis a preus raonables i adients per a la funció social que ha de tenir un govern, que no una és immobiliària, exactament. E la nave va. Quan arribi la llei, que arribarà, i faciliti els tràmits i les oportunitats, la feina estarà prou avançada i aquells que només han posat traves hauran perdut el temps i l'oportunitat de presentar-se a l'electorat com a corresponsables d'aquestes obres que, tanmateix, seran aplaudides per l'electorat.
Així que, entre aquesta realitat que darrerament encara és més afavorida per la crisi immobiliària, els resultats del 9 de març i les puces que apareixen al ca magre en què s'està convertint el PP, no és estrany que al president Antich no el tapin amb set flassades. Només té dos niguls negres que poden amenaçar-li tempesta i els dos duen les sigles del seu partit. El primer, a curt termini, vendrà si el govern Zapatero fa el que és habitual en els habitants de la Moncloa i ens segueix mirant com el percentatge mínim de diputats que tenim. Tothom ha parlat massa de greuges com per continuar amb ells, ara que ja fan part del llenguatge del carrer. Convendria que, sense que es rompin l'os del créixer, ens tractin talment ens tenguessin respecte i ens facin arribar les miques que ens pertoquen. El segon, a mig termini, apareixerà si els homes i dones forts del partit segueixen encantats d'haver conegut el cotxe oficial i obliden que la feina d'organització és imprescindible per aprofitar que ara al partit totes li ponen. Hi pot haver partit sense govern però a l'inrevés es corr el risc de perdre el pols del carrer i l'agilitat que ofereix poder córrer sense moquetes. Un partit engalavernat per jeure en excessius coixins és garantia d'artrosi electoral.
ferranaguilo@ono.com
