Muro s'ha convertit en notícia per un fet luctuós, com és ara l'abús sexual de què han estat víctimes dos infants. De manera que tothom n'estava assabentat. Allò que alguns no sabíem és que els murers han girat la llengua i s'expressen en un castellà que no milloren ni a Quintanilla de Onésimo. I que em perdonin aquells lectors que puguin interpretar aquest comentari com un intent de fer broma a partir d'un assumpte que no n'admet. Tanmateix, no penso desdir-me'n, perquè no n'he fet, de broma. Seré més precís: no tinc consciència d'haver mesclat ous amb caragols ni he pretès frivolitzar una agressió que ha provocat inquietud arreu. Però confés que la lectura de les pancartes que es desplegaren a la manifestació de dissabte m'ha deixat perplex. Totes eren en castellà! I ara! On eren els murers? Caminaven rere aquelles consignes, més viscerals que raonades? És improbable. I en qualsevol cas tinc motiu, si més no, de fer pública la meva estranyesa. Els murers parlen mallorquí des de fa vuit segles. I tot i que Muro ha patit, com qualsevol altre poble de Mallorca, les agressions lingüístiques dels Primo de Rivera i dels Franco i d'altres il·luminats, vull pensar que en els trenta anys darrers la llengua de les escoles ha estat el català. Aleshores...? Busco respostes en el text que complementa el reportatge gràfic. Un dels capdavanters de la manifestació, Pedro Torres, posa l'èmfasi a ressaltar que els organitzadors no actuen sota la influència de cap partit polític. Tanmateix, la llegenda de les pancartes desprèn un tuf ideològic ben determinat. Sorprèn la grolleria d'alguna d'elles (niña violada, picha cortada), i la voluntat d'erigir-se en jutge i aplicar condemna, d'altres (ser menores no les da derecho a hacer lo que quieran). Els manifestants reclamaren la modificació de la llei del menor, la qual cosa els situa en sintonia amb el senyor Rajoy. Recordem-ho: el Partit Popular va incloure, en el programa electoral, el compromís de rebaixar l'edat penal de catorze a dotze anys. Era una bestiesa, és clar, que les urnes han convertit en paper banyat. En qualsevol cas, la indignació dels manifestats de Muro està més que justificada. I la inquietud de les persones amb dos dits de seny, també. Els fets que uns menors en violin d'altres posa en relleu, al marge del fet puntual, que tocant a educació, civisme i ètica, els adults ens hem equivocat en més d'un aspecte. Dit això, hi ha motius per a sortir al carrer? La manifestació de Muro era per a reclamar justícia. És a dir, càstig. I a qui apliquem el càstig, als infants agressors o als adults que en són els responsables? No sé quins remeis podran retornar, a Muro, la tranquil·litat social que mai no havia d'haver perdut. Tanmateix tinc el convenciment que en una situació tan dolorosa i condemnable com aquesta, allò que no convé és atiar el foc. I els organitzadors de la manifestació, probablement de manera involuntària, l'atien. No som l'únic que ho pensa. Jaume Perelló, que n'és el batlle, també. No endebades havia aconsellat a la Delegació de Govern que no l'autoritzés. Però el senyor Socías no va escoltar-se'l, ell en deu saber el motiu. En tot cas, no ens en podem sentir gaire satisfets. De la manifestació, vull dir. Una altra pancarta deia comportaros o largaros, en clara al·lusió a les famílies africanes que viuen al poble. Els violadors varen ésser infants magribins, i sembla que alguns exaltats no reparen en el fet que posar tothom en el mateix sac és també un delicte. D'això se'n diu racisme.