El camarada Ròdia Raskòlnikov ha tingut la bona pensada de suggerir-me que dediqui, algun dilluns, aquesta homilia a Can Forn, al seu parer «un dels millors resturants dels Països Catalans». Dit i fet, que els desitjos d'un germà amb criteri són ordres: Can Forn és el santuari de la cuina tradicional a Formentera, un lloc de visita obligada que us ofereix un mesurat inventari de tasts locals, on el corpus aromàtic del camp i del mar -junts o per separat- és tractat amb una humilitat immemorial, tan mancada d'abundància com carregada d'història: ensalada pagesa de peix sec, bescuit, patates i pebrera; frit pagès; costelletes de bestiar; calamars a la bruta, amb sutja i sobrassada; xai i peix al forn... Allò que en podríem dir autenticitat pitiüsa en taula, talment en les antípodes de qualsevol ostentació que per vidrenca no aguanta l'embat hivernal d'aquestes contrades. Mentre la immensa majoria de restaurants de l'illa contribueixen a emmagrir les alegries culinàries dels indígenes durant el llarg hivernot, els germans Àlex i Marc tenen el doble mèrit de no tancar i de mantenir amb encert l'aventura familiar iniciada pels seus pares, na Maria i en Xicu, acompanyats en el servei per na Mònica i en els fogons per en Manolo, una criatura de dos metres d'alçada a qui fidels i visitants ocasionals devem la ciència d'un mapa gastronòmic casolà que converteix Can Forn en una cala arrecerada on fondejar-hi l'estómac en bona companyia. I així va ser el passat Divendres Sant, quan el camarada Raskòlnikov va convocar un sopar apòstata a base de bestiar al qual acudírem renegats i creients al primer crit. Un servidor va compensar-hi la bondat feta al migda a base d'un excel·lent cuinat -verdura, bleda, guixes, ceba, all i herba sana-, excel·lent plat típic de quaresma amb què la meva cunyada Catalina mos havia portat pel bon camí amb gran plaer. Ah, Can Forn no té web ni falta que li fa: el trobareu al carrer Major, 29, de Sant Ferran de ses Roques (971328155).