Fa un parell de setmanes, l'Ajuntament de Muro aprovava la concessió de llicència per a la construcció d'un camp de golf a l'àrea de Son Bosc. Els vots a favor varen venir d'Unió Mallorquina, el grup del batle, i del Partit Popular, que a l'hora de la veritat sempre diu que sí quan es tracta d'urbanitzacions, hotels i camps de golf. Gràcies a la magnífica campanya dels amics del GOB, que ha tingut suport d'organitzacions ecologistes de tota Europa, coneixem els valors naturals que l'Ajuntament de Muro s'ha passat per l'arc de triomf a l'hora de decidir sobre aquesta llicència: a Son Bosc es troba la més important població europea d'orquídies de prat (Orchis robusta) i és una zona vital per a la conservació de les poblacions balears d'abellerol (Merops apiaster) i de falcó marí (Falco eleonorae). UM i el PP de Muro deuen trobar que aquesta és una argumentació amb un excés de noms en llatí, i que avui en dia els negocis s'han de fer en anglès i en alemany.
Evidentment, l'Ajuntament de Muro és el responsable primer del disbarat, però convé recordar alguns capítols d'aquesta història. Durant la legislatura del Pacte de Progrés, la Conselleria de Medi Ambient gestionada pels Verds va incloure l'àrea de Son Bosc dins del Parc Natural de S'Albufera de Mallorca. El posterior govern Matas, que sostenia que protegir àrees naturals és un atemptat estalinista contra la propietat privada, la va tornar a treure del Parc. Doncs bé: no oblidem ara que la nova Conselleria de Medi Ambient en mans d'UM no ha tengut la inciativa de tornar a posar Son Bosc allà on li pertoca per valors ambientals: dins del parc. Tenint un batle del partit que hi vol fer un parc, els valors naturals compten poc.
El Bloc per Mallorca, conjuntament amb el GOB, ha posat un recurs contra la llicència, basant-se sobretot en el fet que el golf es projecta dins de la franja de protecció litoral definida pel contorn de la zona humida. També ho ha fet el PSOE. Seria bo que el Consell de Mallorca, òrgan encarregat de vetllar per la legalitat urbanística, s'hi sumàs. No sembla difícil endevinar, de les tres forces polítiques que conformen el govern del Consell, quina deu veure més inconvenients al recurs.
Son Bosc funciona com un termòmetre de la vertadera voluntat proteccionista dels diferents partits polítics del país. Els diputats del PP, recordem-ho, es varen fotografiar no fa gaire mostrant des de l'escó cartells que sol·licitaven la protecció de Cala Blanca, Cala Marçal i es Pujol. Benvinguts al proteccionisme, i gràcies: el gest va ajudar a aconseguir la preservació íntegra d'aquestes àrees. Ara, però, encara no han tret els cartells demanant la salvació de Son Bosc. Mentrestant, el PP carrega contra la suposada voluntat del govern de fer habitatges de protecció pública en sòl rústic. És a dir: voler fer habitatge per als que no en tenen, usant com a darrera opció les àrees de transició al voltant dels nuclis urbans, és un atemptat territorial més greu que un camp de golf (un altre) dins d'un parc natural (no dins del perímetre legalment definit però sí dins del que en lògica ambiental és el territori del parc). En fi: també n'hi ha que volen fer creure que la Mare de Déu nom Joana.
