A Mallorca hi ha tres castells enfilats a penyalars, famosos pel seu emplaçament i per la seva rica història. Són Béns d'Interès Cultural i la Llei de Patrimoni de les Balears (article 34) ens assegura que els podem visitar almanco quatre vegades al mes. Vegem si és cert. Comencem pel castell del Rei, Pollença. Aquí ens trobarem amb un vigilant jurat, que amablement ens informarà que per a la visita és necessari un permís. Per obtenir aquest caldrà dirigir-se a una oficina bancària on se'ns donarà un número de fax on podrem adreçar la nostra petició. És molt probable que el fax quedi sense resposta.
Continuem pel castell de Santueri, Felanitx. Pensam que aquí no hi haurà problema, el castell és un reclam turístic de primer odre, publicitat i senyalitzat. Rodejats de nombrosos turistes despistats arribam fins a la porta i la trobam... tancada amb panys i cadenes. No hi ha cap rètol informatiu del període o horari d'obertura, si és que s'obri mai. Acabem amb el castell d'Alaró, que en principi no ofereix cap problema d'accés. Això és cert, però només si no sortim del camí i no traspassam la zona de l'ermita i l'hostatgeria. Si ho feim ens podem trobar amb la desagradable sorpresa que el propietari dels terrenys -sí, perquè el castell d'Alaró també és privat- ens treu de la seva finca, enfadat pels nuls beneficis que li aporta l'allau de visitants al castell.
Aquesta és la situació de tres monuments emblemàtics de Mallorca al març de 2008. Mentrestant les institucions continuen amb el seu discurs de la recuperació i valoració del patrimoni, de la desestacionalització turística, del turisme cultural... i tota la retòrica de sempre.
Miquel Àngel Escanelles Garau. Palma.
