El president Zapatero va fer ahir una crida «als espanyols per a l'enteniment sincer contra ETA» davant tots els diputats i senadors electes del seu partit. Zapatero està decidit a arribar a acords amb les formacions nacionalistes que assegurin la governabilitat dels pròxims quatre anys en paral·lel de segellar per sempre el final del terrorisme. Aquestes intencions, nobles quant a acabar amb la violència i en el seu estil obert envers les formacions de les nacionalitats històriques per avançar en el que ell denomina «Espanya plural», topen a la pràctica amb la decisió de la cúpula del PSOE de nomenar president del Congrés l'exministre de Defensa José Bono. Aquest polític manxec aixeca espurnes entre els nacionalistes. El portaveu del PNB, Josu Erkureka, el qualificà recentment de cabestro per les seves posicions sovint ultracentralistes i intercanviables, respecte a la seva visió d'Espanya, amb l'ala més dretana i rància del PP. Bono contestà ahir amb altivesa i afirmà que no respondria ni «mu». De fet, l'exministre de Defensa s'ha convertit en el gran entrebanc perquè les afirmacions de Zapatero assoleixin tota la sinceritat necessària. Amb Bono al front de la Cambra, la mà oberta de la Moncloa als nacionalistes sona a oportunisme i conjunturalisme perquè, cal no oblidar-ho, el PSOE no té majoria absoluta en el Congrés. El nomenament de Bono esvaeix l'oferta d'articular un estat pluricultural, plurilingüístic, respectuós amb les minories diferenciades i descentralitzat al màxim. Bono, que manejarà el procés legislatiu, s'oposa a aquesta visió. A més, els beneficiaris són els que encara apel·len a la violència i rebutgen «l'enteniment sincer» que tant pregona Zapatero.