lluvia ligera
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
26°

L'ombra digital

Una consultora americana acaba de publicar un estudi sobre alguns dels resultats que ha obtingut sobre l'univers digital. Entre aquests resultats destaquen amb llum pròpia algunes de les xifres sobre la dimensió d'aquest univers. Diuen que a hores d'ara la cosa va pels 281 bilions (americans) de gigabytes. No em demanin que vol dir això, perquè es tracta d'una xifra que escapa a la meva capacitat de comprensió i mesura, però per si volen un referent, diuen que la versió digital de tota la llibreria del congrés americà, destinada, sembla, a guardar un exemplar de tots llibres que s'han publicat, cabria en una cosa com ara 20 mil gigabytes. En qualsevol cas, és la de la dimensió de l'univers digital és una xifra esborronadora, tant que no sé si té gaire significat.

Tanmateix, l'aspecte més llaminer d'aquest estudi és que la campanya de difusió associada va acompanyada d'un petit programa que permet fer una estimació personal de la grandària de l'ombra digital de cadascú, és a dir, del rastre que anem deixant aquí i allà en forma de bits. Evidentment, no m'he pogut sostreure a la temptació de baixar-me el programet i mesurar la meva ombra digital. Sigui dit de passada, una vegada llegit els antecedents i parafernàlia associats a l'estudi, estava ben disposat a creure'm qualsevol cosa. Dit altrament, esperava amb la mateixa confiança que espero quan faig un test d'intel·ligència o qualsevol d'altres que adés i ara pots trobar per internet i a molts d'altres llocs. Però més enllà de la xifra concreta -el meu rastre digital diari ronda els 7 gigabytes- el que té d'interessant aquest programa és la sèrie de preguntes que et fan per tal de tenir una referència per poder calcular la grandària d'aquesta ombra, atès que posa de manifest moltes situacions en les quals, sense ser-ne del tot conscients, aquesta ombra digital nostra augmenta. I és que hi ha molts de sols que l'alimenten. No es tracta només del correu electrònic, o de les hores de navegació que fem per internet, o de les trucades -tant des de mòbil, com de fix- i moltes d'aquestes coses tingudes per habituals i que ja sabem que contribueixen a aquest rastre. També s'hi han d'incloure, per exemple, les hores que passem a un aeroport -hi ha càmeres de vigilància que ens registren- o l'ús que fem de les targes de crèdit, o cada vegada que fem servir una màquina de retratar digital, o cada vegada que anem a un lloc on hi ha una càmera de seguretat... I tot això sense oblidar les targes de fidelització: aerolínies, botigues, gasolineres... Tots aquests factors són tinguts en compte per aquest programa de mesura el qual, comptat i debatut, m'atorga una ombra total de poc més de 600 gigabytes només des de dia primer de gener d'enguany fins ahir. Tot plegat dóna una dimensió ben bé inabastable a un dels grans problemes dels nostres dies com és la confidencialitat de les nostres dades personals i el poder que aquesta ombra digital confereix a aquells que estan en disposició d'accedir a ella, tota o en part, començant pels governs i les grans corporacions, i que fa més necessari que mai que es regulin de bon de veres els usos possibles d'aquestes dades. Per mostra d'aquests usos, serveixi la batalla que estan lliurant gegants com AOL, Microsoft, Yahoo i Google, per accedir a les dades de navegació dels internautes i així poder fer publicitat personalitzada. No hi fa res que assegurin que els usos que fan no van contra la llei, segurament el que cal és canviar la llei per assegurar-nos que no les empraran en contra nostra.

Tot això sense tenir en compte d'altres empremtes -de vegades ficades de pota clamoroses- digitals que deixam amb els nostres usos de la xarxa. Alguna vegada ja he explicat històries relacionades, però ara em ve al cap el cas recent d'una persona «anònima» que va deixar un exabrupte en forma de comentari en un blog (no era el meu). El fet és que el suposat anonimat va quedar a no-res quan el receptor del comentari va poder comparar l'adreça IP des de la qual s'havia fet el comentari i la d'un correu que havia rebut des de la mateixa adreça. No sé qui va quedar més sorprès si la comunicant anònima o el destinatari del comentari quan la va poder identificar. De fet, sí que ho sé: crec que la comunicant anònima encara no sap que ha estat ben identificada. Angeleta!

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.