Ramon Cavaller és un personatge mal de definir -i això, a judici de servidor, és un bon principi. Venia de Menorca, pintava, s'interessava pel teatre, també -sempre- pels llibres, il·lustrà uns quants volums de les Rondaies d'en Jordi des Racó, i, en general, podríem dir que la seva feina era viure. Durant uns anys sabérem que residia habitualment a Suècia, que hi ensenyava català i que destinava part dels seus coneixements i de la seva creativitat a les escenografies. Servidor no l'acab de veure com un rodamón en sentit estricte, però remarcaria la seva infinita curiositat per conèixer món. Les persones fortament arrelades en un país coneixen millor el món que les dites cosmopolites. Ara, Ramon Cavaller -deu estar jubilat o una cosa així- es deixa veure molt a Mallorca, i per trobar-lo us serà molt útil consultar la cartellera: assisteix als millors espectacles teatrals, als concerts de música culta. Fa dies vaig assistir al concert «Els trenta-tres noms de Crist», unes miniatures de Marguerite Yourcenar que elegí Antoni Parera Fons per musicar en ser convidat a crear una obra per a la Semana de Música Religiosa de Cuenca. Amb el compositor manacorí al piano, acompanyant la veu humana amb rastres celestials de José Van Dam, el concert, a Sant Felip Neri, de Palma, va ser memorable -en deixà constància crítica Lluís Aguiló de Cáceres. A la sortida del concert, Ramon Cavaller va afegir-se a una petita rotlada que s'havia format entorn de Parera Fons, i s'adreçà al músic: «Jo ara només tenc una dedicació: col·leccionar bons moments. Us vull donar les gràcies pel bon moment que avui m'heu regalat». Parera contestà: «I jo vos don les gràcies pel moment que m'acabau de regalar». Etc. Em va fer gràcia que l'escena tengués una relació estreta amb Marguerite Yourcenar, qui ens aconsellava guardar els millors records i fer-nos-en acompanyar en el trànsit de la vida a la mort. El seu mateix text era un recordatori de moments, de visions transcendents, les maneres que ella havia registrat com a apropiades per anomenar Crist. Ramon Cavaller, però, devia anar en una altra direcció, en la direcció de la vida. Col·leccionar bons moments, per fixar-los en l'àlbum de la memòria, repassar-los amb calma i delectar-se'n discretament, heus ací una dedicació entorn de la qual es pot organitzar un programa de vida. És tot el contrari de l'evasió dels problemes de la humanitat, perquè la col·lecció de bons moments esdevé, finalment, un sistema de referències, vinculat amb els drets de les persones a tenir una vida més plena. Ja fa uns dies que servidor he mirat d'imitar Ramon Cavaller, i podeu tenir per segur que si, per l'afany de col·leccionista, feis més atenció a tot el que us envolta, els bons moments flueixen en la vida molt més del que pensaríeu des del frenesí i l'ansietat de la supervivència moderna.