Ahir vaig anar a passejar per Can Pastilla i l'Arenal. Feia tant de vent que l'arena fugia davant una mar que l'assetjava violentament. Hi havia gent dins l'aigua! Bé, millor dit, sobre l'aigua, perquè en realitat eren els surfistes els que omplien el paisatge. Empès pels cops de vent vaig a anar a parar a l'Aquàrium. A les taquilles algunes persones feien coa. El pàrquing era ple.
Massa vegades hem criticat la iniciativa privada en aquesta terra i no dic que algunes de les seves actituds no siguin criticables, però parlem-ne (això de dir parlem-ne sempre queda bé, però som conscient que tractant-se d'un article és més un monòleg que una conversa).
La iniciativa privada a les Illes Balears ha dut a terme algunes inversions que encara deixen enrere, lamentablement, l'acció pública. El Museu Marítim públic no hi és; l'Aquàrium privat -d'una dimensió diferent, ja ho sabem- sí que hi és. Els principals centres d'atracció turística, com per exemple les coves, són privades. El Museu de Mallorca no té la inversió que tocaria; el Museu Diocesà és excel·lent. No hi ha centres d'interpretació públics a Palma; Can Marquès és un exemple d'intervenció de museïtzació privada. És veritat que s'ha fet el Baluard, però tots sabem que va ser perquè un senyor va fer seure les institucions a una taula i els va demanar que es posassin d'acord per fer alguna cosa seriosa conjuntament. Centres d'art o culturals públics, i en condicions, a Palma: Solleric, ses Voltes, Miró i es Baluard. Privats: Sa Nostra, la Caixa, March, galeries... Teatres públics i privats, ben igual.
Tal vegada convendria fer un replantejament general i fixar (l'estudi està fet) les inversions públiques necessàries en cultura, oci i turisme, tal com es fixen en carreteres, hospitals o escoles, on sí es troben partides econòmiques i crèdits extraordinaris. Sens dubte seria una gran passa.
