algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
15°

Chantal Sébire

La passada setmana va morir Chantal Sébire. Recordarem durant molt temps el testimoni del patiment d'aquesta dona, afectada per un càncer terrible, un tipus de tumor nasal que se li estenia per tota la cara i l'hi deformava. El seu suplici era enorme, la vida se li feia insuportable: no hi havia pal·liatius ni per descomptat remeis per a la seva afecció. La seva imatge, a la premsa, a la televisió, era corprenedora, i la seva veu estremia; Sébine era el rostre mateix de la desolació. Aquesta dona tenia un desig, però, volia acabar de manera conforme, no dolorosa, no violenta, amb la seva vida. Per ella havia acabat tot, no hi havia ja esperança ni motius per a continuar aquesta lluita. Però la seva voluntat no va ser respectada; va demanar que se li practiqués eutanàsia activa, però els jutges francesos li van refusar, talment com a Espanya li va passar al cèlebre Ramón Sampedro. Sébine tan sols volia marxar, sense dolor, sense por, volia que li fos administrada una mort quirúrgica, asèptica, controlada i digna, que l'allunyés per sempre més d'un turment inaguantable. Però no ho va aconseguir, les lleis franceses no contemplaven la seva causa: qualsevol persona que l'hagués ajudat a morir hauria pogut ser acusada d'assassinat. A Chantal Sébine no li va quedar altra opció que el suïcidi, la mort en soledat, administrar-se ella mateixa algun tipus de substància sense saber si se'n sortiria o si el que finalment aconseguiria seria incrementar el seu infinit malestar. Sébine va haver de morir com un gos a la cuneta d'una legislació immoral, encara arrelada en no sé quins injustificats prejudicis d'arrel teològica. És una necessitat cada dia més urgent tenir unes lleis clares, franques i positives, que permetin que cadascú administri la seva vida de la manera que vulgui, sense trobar-se sol davant la més decisiva de les circumstàncies. És una vergonya que els ciutadans dels països d'aquesta Europa es vegin obligats a morir així: en la fatal soledat de la incomprensió, desatesos com animals moribunds.

Melcior Comes, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.