cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 23°
23°

Pidolar a Madrid

L'anunci que el Govern de les Illes Balears demanarà al Govern espanyol més recursos per atendre les necessitats creades per l'allau immigratòria al nostre país, proposa algunes lectures de caire diferent, però totes elles d'un to negrós inquietant. Fixem-nos en dues: la primera tendria a veure amb l'abandó de què és objecte la nostra comunitat per part dels diferents governs centrals fins i tot en qüestions tan significatives com és la integració dels immigrants, ara per ara desatesos en la terra d'acollida i, en conseqüència, abandonats als atzars propis de la seva condició. La segona, causa i/o efecte de l'anterior, ens faria veure el gest de l'Executiu com una operació pidolaire. I és així quan el finançament de la Comunitat és tan insuficient, que per a cada necessitat, fins i tot de les més previsibles, s'ha de demanar «ajuda» al Govern central. És obvi, no obstant això, que la nostra comunitat, en una situació una mica més propera a un tractament just per part de l'Estat, no hauria de tenir gens de necessitat de demanar recursos més que per pal·liar els resultats de situacions catastròfiques imprevistes. El fet que ara la consellera Santiago hagi de plantejar a les autoritats centrals una qüestió tan de primera necessitat, es miri per on es miri és humiliant. Faria bé la nostra societat, amb totes les forces polítiques al capdavant, si es proposava com a objectiu prioritari la publicació de les balances fiscals, ara guardades com a matèria ultrareservada, com si es tractàs de mantenir en un secret hermètic unes informacions bàsiques per a la seguretat de l'Estat i dels seus ciutadans. De tota manera, les aproximacions a aquesta realitat, fins en les estimacions més abusivament inexactes, són un escàndol. En aquestes qüestions és on, de veritat, el ciutadà pot saber si tots els polítics són o no són iguals.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.