Divendres passat ETA tornà a l'acció fent esclatar setanta quilos d'explosiu a Calahorra devora una caserna de la Guàrdia Civil. L'avís és clar: res no ha canviat des de les passades eleccions generals ni de les insinuacions del Govern Zapatero en el sentit que seria molt generós amb l'ampliació de l'autonomia basca, en el cas que Ibarretxe renunciàs al seu pla sobiranista. Aquí el que sembla important per als etarres, i que es va palesar amb l'assassinat de l'exregidor Isaías Carrasco, és que l'única manera que declarin la treva és que es tornin a establir ponts de diàleg entre representants seus i del Govern de Madrid. S'ha de pensar també que la prohibició que els partits arbertzales bascs es puguin presentar a les eleccions fa augmentar el cercle de marginalitat que, tard o d'hora, acaba dins els cercles d'influència d'ETA. Zapatero comença la seva segona legislatura amb la gran dificultat que implica comprovar que ETA encara té capacitat operativa. Però també gaudeix d'un avantatge: és més que improbable que el PP torni a l'estratègia de la legislatura passada d'intentar debilitar el Govern amb la qüestió basca. Per aquí Rajoy ha fracassat. Ara Zapatero té un problema greu, però no dos com abans.