Sé que avui s'hauria escaigut molt més parlar de panades. Fins i
tot, si el tengués a mà, comentar un estudi sociològic sobre
aquesta menjua pasqual. Saber si el fet de perdre's la tradició,
especialment a les zones no foranes, és una qüestió imputable a la
globalització culinària o si, per contra la nostra suculència,
descatalogada ja de pecat carnal, obeeix al fet que els nouvinguts
no acaben d'acceptar aquest menjar atàvic. Potser també, l'estudi
sociològic podria servir per mesurar la cultura de l'esforç, i
potser treure'n alguna conclusió aplicable al món educatiu: si la
gent prefereix fer-les a casa, comprar-les al forn o, anar-se'n
directament a un spa tot inclòs a esclovellar aquests dies rúfols
amb què la metereologia ens ha obsequiat. Però no tenc a mà aquest
estudi. I a més, em vaig mig comprometre, dissabte passat, a parlar
una mica dels resultats electorals a les Illes Balears, en especial
aquells que fan referència al nacionalisme, entès amb el molt
convencional amb què regularment se sol aplicar.
Però potser sigui un bon dia, el dissabte Sant, per parlar
d'aquest tema, car és un dia que s'escola entre el divendres de
passió, on la terra es vestí de tenebres, i el diumenge de Glòria,
quan els serafins "això no ho diu la Bíblia, però queda bé"
recobraren el seu somriure de purpurina. Un dia que s'escola entre
el pessimisme més absolut i la glòria per retrobar. És aquest el
punt on es troba el nacionalisme a les Illes Balears actualment?
Se'm fa molt difícil donar una resposta concreta. D'entrada no sé
si tenim cap estudi sociològic semblant al que hi ha a Catalunya,
on l'independentisme se situa entorn del 20%, i que ens pugui donar
clarícies sobre quin percentatge de votants és clarament
nacionalista. Ni aquest consol tenim, o com a mínim jo no el
posseesc. Posades així les coses, ho vaig dir l'altre dia, em
sembla que la candidatura d'Unitat ha estat un fracàs, ni tan sols
hem llepat el diputat, com es diria en l'argot de fer quines del
meu poble. No hem fet ni plomes! És fàcil donar la culpa al
bipartidisme, però alerta, no ho és tant, culpable. A les eleccions
del 2004, els dos grossos sumaren el 87% dels vots, mentre que ara
n'han sumat el 89%. Vull dir, que els dos grossos no han augmentat
un percentatge de vots més significatiu que el que suposa la pèrdua
dels vots nacionalistes. A més, ara no hi havia excusa. Vull dir
que a la candidatura d'Unitat no hi havia cap partit d'obediència
estatal que pogués fer arrufar el nas, o la papereta, a un
nacionalista. Tampoc, segons deien les enquestes, perillava la
victòria del PSOE.
Crec que el nacionalisme, a les Illes Balears, en aquests
darrers anys, curiosament quan el nacionalisme havia assolit els
màxim rèdits electorals i ha administrat poder, ha patit un fenomen
d'atomització. Mai no ens ho hauríem pensat, ans al contrari,
pensàvem que amb el nacionalisme a les institucions guanyaria
credibilitat i adeptes, no només entre els fidels, sinó també entre
aquella massa d'indecisos que se'l miraven amb una certa simpatia.
No ha estat així. En comptes de fer un cos fort, cada confrare ha
seguit el Pas de la dolorosa il·luminada que més li ha rotat. I
segurament, aquesta perfomance de proves que ha estat la
candidatura d'Unitat, no ha estat el revulsiu necessari perquè tots
els polls esquius aixoplugassin davall les ales benefactores de la
mateixa lloca. Però això ja és passat i ara cal mirar al futur.
Si és cert que el consum de panades ha disminuït perquè els
forans i desarrelats no les troben mengívoles, convé que els que sí
les hi trobam, facem una certa acció unitària per tal que, quan
toquen panades, mengem panades i ja espipellarem altres frivolitats
culinàries en altres èpoques de l'any, més enllà si ens agraden més
amb pèsols, amb més carxofa negra, o amb una mica de peix. Si
l'exemple us ha semblat gràfic, ja podeu endevinar per on va la
tasca que crec que hauríem de fer d'aquí endavant: fer un cos fort.
Mirar de trobar els punts de confluència per tal que es pugui
encofrar un projecte sòlid i engrescador. Mirant si les vestimentes
del sant que tenim són bones i no caure en la temptació, massa
vegades insinuada, de començar a desvestir un sant, conegut i que
ha tengut força adeptes durant aquests darrers anys, per llavors
vestir-ne un altre de miraculositats improvades. Ja sé que no és
fàcil això que propòs, que hi ha molts d'escarrassos fets i molts
d'escàtils que han provocat ferides. Però davant la lliçó de les
urnes convendria actuar amb fermesa, no dic amb urgència, car les
presses no són bones conselleres. Però sí amb fermesa i
responsabilitat compartida. Sé que és difícil. Potser dissabte
vinent acabi de confitar el serial.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.