La notícia de la mort de Chiara Lubich, el passat divendres dia14, m'ha retornat al passat, a molts passats que sovint es troben, sobretot quan s'arriba al final del trajecte. El passat 30 de gener moria Marcial Maciel fundador, el 1941, dels Legionaris de Crist Rei; el 7 de febrer, també finia Eduard Bonnín impulsor, des del 1944, dels Cursets de Cristiandad; i, ara, en el tercer mes de l'any ha mort Chiara Lubich, un altre dels personatges imprescindibles per entendre les convulsions de l'Església catòlica, des de la Segona Guerra Mundial fins als nostres dies. Chiara Lubich havia iniciat, des de 1943, un moviment conegut popularment com a Focolars. Tres cristians, tres símbols distints, tres maneres de viure la fe, tres missatges diferents i contraposats de sobreviure a la cristiandat que s'esboldregava al començament del decenni de 1940. Llavors tots tres eren joves, Bonnín havia nascut el 1917, Lubich i Maciel, el 1920. Tots tres han deixat una encletxa, un estil, un format de ser cristià amb força suficient per plantar cara a la secularització imparable del segle XX. Tanmateix, he de confessar que he sentit una certa tristor i una certa nostalgia davant la mort de Chiara Lubich. La seva proposta marcà una part de la meva joventut. La seva mirada i la seva manera d'observar el món, les persones i els conflictes sempre m'han interessat. Queden enfora aquells dubtes i debats sobre els components sectaris i fanatitzants d'aquests col·lectius. Allò més significatiu per a l'Església actual és l'inventari de laics i laiques que han deixat una experiència significativa en la trajectòria del segle XX. Creients perseguits, o en el millor dels casos mal vistos, per la mateixa jerarquia eclesiàstica, i incompresos per una societat que els considerava excessivament conservadors. Entre tots els fundadors esmentats Chiara Lubich es mereix alguna nota especial, pel fet de ser dona i per haver dignificat i entendrit l'Església. Amb la visió que ofereix el temps i amb la capacitat de distanciar-nos de les emocions superficials consideram que val la pena repensar allò que ha significat l'obra de Chiara Lubich, amb esperit crític, naturalment.