Un monopoli no és cap garantia de bon funcionament de res. Simplement significa que uns senyors concentren tota l'oferta a les seves mans, i la demanda "com diuen en pla", o sigui, nosaltres, hem de passar pel tub. Quan aquest monopoli afecta un aspecte de vital importància per a la ciutadania, com ara podria ser el cas del subministrament elèctric, el problema encara s'agreujaria més. Imagini's que vostè s'ha comprat un pis, amb tots els permisos i benediccions legals, i ha pagat tots els seus impostos escrupolosament. I, quan arriba el dia desitjat de poder-hi anar a viure, resulta que el Monopoli no li volgués connectar el corrent. Vostè, desesperat, intentaria moure cel i terra. Però, és clar, el Monopoli és gran; i vostè una minúscula gota d'aigua, insignificant, perduda en un mar carregat d'energies. Quin és l'objectiu principal d'un Monopoli? El seu únic interès es concentra a fer diners, generalment, de manera entusiasta. I, què faria vostè, quan no pogués aconseguir el corrent imprescindible? Anar a l'Ajuntament. Però, l'Ajuntament i el Monopoli no tindrien per què entendre's. El Monopoli es mira els diners amb lupa i l'Ajuntament podria exigir unes certes condicions, si el Monopoli volgués incrementar amb escreix els cablatges per l'illa. De manera que vostè es podria trobar enmig d'una batalla legal, que vés a saber qui guanyaria. Però, és clar, mentrestant, hauria comprat el pis, inútil, i hauria de viure de lloguer a un altre lloc; perquè el seu no disposaria del subministrament monopolitzat. Ja sabem que vostè estaria emparat per la llei "article 10 de la Llei del Sector Elèctric: «Tots els consumidors tenen dret al subministrament d'energia elèctrica en el territori nacional, en les condicions de qualitat i seguretat que reglamentàriament s'estableixin pel Govern, amb la col·laboració de les CCAA» i per l'article 41.1.c, d'obligacions i drets de les empreses distribuïdores, on diu que seran obligacions de les empreses distribuïdores «procedir a l'ampliació de les instal·lacions de distribució quan així sigui necessari per a atendre les noves demandes de subministrament elèctric, sense perjudici d'allò que resulti de l'aplicació del règim que reglamentàriament s'estableixi en les comeses elèctriques». Però, a qui li importaria això? S'informaria que a d'altres indrets, com ara a Catalunya, quan va existir algun problema d'aquest tipus, el van resoldre. Bé, però, potser pensaria: som a les illes, i si fos un problema urbanístic ja estaria resolt... La qüestió rau en el fet que el temps passaria i, al cap d'uns anys, el Monopoli podria guanyar la batalla legal. Res a dir, si comptava amb la raó. Suposem que la guanyava. Molt bé, però vostè continuaria sense poder viure al pis. Al cap de poc, el Monopoli presentaria un projecte. Els cablatges ja podrien ser aeris. Vostè continuaria sense corrent. Però, ara, al Monopoli, posem pel cas que se li acudís conduir els cablatges aeris per una àrea de gran valor, pel seu patrimoni natural i etnològic, i afectar alguna zona humida. Què pensaria vostè? De què serveixen les lleis? Pensaria que ho fa aposta el Monopoli? Seria una altra provocació envers la gent que fa anys que esperava poder regularitzar la situació a la qual tindria dret? Quant temps li sembla que podrien aguantar? Quin mal haurien fet els ciutadans del municipi per merèixer aquest bon tracte Monopolístic? No hi hauria d'intervenir ja, d'una vegada, el Govern corresponent? Ja ho sé, tot això són suposicions. També que hi ha monopolis, amb minúscula; i d'altres, Monopolis, amb majúscula. I, fins i tot, vostè pot pensar que tot aquest embolic és una quimera, fruit d'una imaginació morbosa. Però, li assegur que aquest cas hipotètic podria succeir a qualsevol poble. Si no... bé, vagin i demanin què n'opinen de tota aquesta indefensió ciutadana per Artà i Capdepera.

Valentí Valenciano, professor