Transferir raonaments i sil·logismes entre diferents àrees del
coneixement, ens permet contrastar caracteritzacions pròpies en
cada una d'elles i evidenciar fets ocults en altres. Si dissertam
sobre el mot isomorf, descobrirem nombrosos significats amb un
mateix fons etimològic, depenent de l'especificitat de cadascuna de
les competències estudiades. La Química ens ho definirà com la
propietat de les substàncies que, essent químicament diferents,
tenen unes mateixes característiques cristal·logràfiques. La
Lingüística, ho empra per a relacionar la semblança fonètica i
semàntica de trets estructurals diferents. L'Àlgebra "m'han de
perdonar la meva imperícia matemàtica" utilitza l'isomorfisme quan
l'aplicació f és bijectiva. La Medicina "aquí seré un poc més
explícit" descriu el fenomen isomorf o de Koebner com una resposta
patològica de la pell aparentment sana dels pacients afectats per
determinades malalties dermatològiques, reproduint-se les lesions
característiques de la malaltia allà on es produeix una ferida, un
traumatisme, un èczema o qualsevol tipus d'agressió suficientment
notòria, amb la presència de lesions anàlogues però patogènicament
diferents.
Aquesta visió de l'isomorfisme ja establerta a nombrosos camps,
facilita la seva aplicació a d'altres amb unes connotacions molt
semblants. Aquest no... però sí que podem intuir en els fets
isomorfs, ens facilita identificar actituds i situacions
oposades... però avinents, com ara les observades a la Política.
Per una banda, sabem que les diferències de doctrina que hi ha
entre els diversos partits polítics són molt distants, emperò quan
aconsegueixen una quota important de poder, es troben amb la
impossibilitat de preservar aquests principis fonamentals que a
priori els caracteritzen, cosa que es tradueix amb unes actuacions
distintives poc perceptibles per la ciutadania. L'estratègia per a
mantenir aquesta situació de domini és la mateixa per a totes les
formacions polítiques, limitant-se a evitar canvis incontrolables o
perillosos que puguin contrariejar els seus electors, ja que
innovar en el món polític té el risc d'empitjorar la inèrcia d'una
estructura administrativa complexa, obligant a un esforç desmesurat
per aconseguir uns resultats positius i segurs. Aquests partits
polítics serien isomorfs, amb unes ideologies diferents però amb un
comportament d'actuació similar.
Endemés, també podem advertir una actitud isomorfa als ciutadans
que decideixen entrar a la política activa, amb unes idees que més
o manco s'ajusten als principis d'un partit polític determinat.
Potser aquesta visió un poc ingènua de la política amb l'objectiu
de canviar el model de societat en el qual vivim, es va esvaint de
mica en mica a causa de les nombroses i incessants injúries de
partit que reben els seus afiliats sempre difícils d'encaixar,
adaptant-se forçosament a les noves directrius que ben segur no
coincideixen amb el que de veritat creuen. Això produeix una
situació d'obediència només suportable amb una dedicació
professionalitzada de la política,fins i tot en partits polítics
diferents, veient actuar els mateixos personatges durant la major
part de la seva vida activa professional, obligats per la mancança
d'una altra sortida laboral. Els polítics isomorfs serien aquells
que, tenint unes creences diferents, estan a mercè d'una altra
ideologia imposada per una formació política a la qual serveixen
professionalment.
L'excepció confirma la regla, i en el món polític podem trobar
persones que han sabut mantenir i fer complir els seus principis,
usualment per un període curt de temps a causa del gran desgast que
provoca aquesta actitud. Per contra, alguns polítics
professionalitzats estan molt valorats per les diferents formacions
polítiques, disputant-se els seus serveis sempre adaptats a les
circumstàncies dels que manen. L'isomorfisme no perdona la Política
i per tant crec que serà difícil canviar aquest model que tenim
establert. Mentrestant, la societat perd motivació i participació i
només es manté una situació gairebé bel·ligerant entre els partits
polítics i els seus electors, a causa encara de les confrontacions
civils pseudoreligioses passades i dels interessos nacionalistes
merescudament recuperats.
Pere Riutord Sbert, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de
Medicina
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.