Transferir raonaments i sil·logismes entre diferents àrees del coneixement, ens permet contrastar caracteritzacions pròpies en cada una d'elles i evidenciar fets ocults en altres. Si dissertam sobre el mot isomorf, descobrirem nombrosos significats amb un mateix fons etimològic, depenent de l'especificitat de cadascuna de les competències estudiades. La Química ens ho definirà com la propietat de les substàncies que, essent químicament diferents, tenen unes mateixes característiques cristal·logràfiques. La Lingüística, ho empra per a relacionar la semblança fonètica i semàntica de trets estructurals diferents. L'Àlgebra "m'han de perdonar la meva imperícia matemàtica" utilitza l'isomorfisme quan l'aplicació f és bijectiva. La Medicina "aquí seré un poc més explícit" descriu el fenomen isomorf o de Koebner com una resposta patològica de la pell aparentment sana dels pacients afectats per determinades malalties dermatològiques, reproduint-se les lesions característiques de la malaltia allà on es produeix una ferida, un traumatisme, un èczema o qualsevol tipus d'agressió suficientment notòria, amb la presència de lesions anàlogues però patogènicament diferents.

Aquesta visió de l'isomorfisme ja establerta a nombrosos camps, facilita la seva aplicació a d'altres amb unes connotacions molt semblants. Aquest no... però sí que podem intuir en els fets isomorfs, ens facilita identificar actituds i situacions oposades... però avinents, com ara les observades a la Política. Per una banda, sabem que les diferències de doctrina que hi ha entre els diversos partits polítics són molt distants, emperò quan aconsegueixen una quota important de poder, es troben amb la impossibilitat de preservar aquests principis fonamentals que a priori els caracteritzen, cosa que es tradueix amb unes actuacions distintives poc perceptibles per la ciutadania. L'estratègia per a mantenir aquesta situació de domini és la mateixa per a totes les formacions polítiques, limitant-se a evitar canvis incontrolables o perillosos que puguin contrariejar els seus electors, ja que innovar en el món polític té el risc d'empitjorar la inèrcia d'una estructura administrativa complexa, obligant a un esforç desmesurat per aconseguir uns resultats positius i segurs. Aquests partits polítics serien isomorfs, amb unes ideologies diferents però amb un comportament d'actuació similar.

Endemés, també podem advertir una actitud isomorfa als ciutadans que decideixen entrar a la política activa, amb unes idees que més o manco s'ajusten als principis d'un partit polític determinat. Potser aquesta visió un poc ingènua de la política amb l'objectiu de canviar el model de societat en el qual vivim, es va esvaint de mica en mica a causa de les nombroses i incessants injúries de partit que reben els seus afiliats sempre difícils d'encaixar, adaptant-se forçosament a les noves directrius que ben segur no coincideixen amb el que de veritat creuen. Això produeix una situació d'obediència només suportable amb una dedicació professionalitzada de la política,fins i tot en partits polítics diferents, veient actuar els mateixos personatges durant la major part de la seva vida activa professional, obligats per la mancança d'una altra sortida laboral. Els polítics isomorfs serien aquells que, tenint unes creences diferents, estan a mercè d'una altra ideologia imposada per una formació política a la qual serveixen professionalment.

L'excepció confirma la regla, i en el món polític podem trobar persones que han sabut mantenir i fer complir els seus principis, usualment per un període curt de temps a causa del gran desgast que provoca aquesta actitud. Per contra, alguns polítics professionalitzats estan molt valorats per les diferents formacions polítiques, disputant-se els seus serveis sempre adaptats a les circumstàncies dels que manen. L'isomorfisme no perdona la Política i per tant crec que serà difícil canviar aquest model que tenim establert. Mentrestant, la societat perd motivació i participació i només es manté una situació gairebé bel·ligerant entre els partits polítics i els seus electors, a causa encara de les confrontacions civils pseudoreligioses passades i dels interessos nacionalistes merescudament recuperats.

Pere Riutord Sbert, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina