Tot i l'apartheid polític pactat entre els partits espanyolistes
PSOE i PP, que es va posar de manifest en els debats televisius
reservats en exclusiva a Zapatero i Rajoy, Galícia, les Canàries i
Navarra tornen a tenir representació pròpia al Parlament espanyol.
Tenint en compte que aquests territoris són un referent per a
Unitat per les Illes, convé analitzar per què ells se n'han sortit
i nosaltres no.
En primer lloc, Unitat es va constituir un parell de mesos abans
de les eleccions i això ha estat determinant. Coalició Canària es
va crear el febrer de 1993, amb la unió dels partits canaris
presents al Parlament autonòmic, i va ser tres anys després, el
1996, quan va obtenir quatre diputats a les corts espanyoles. El
BNG neix el 1982, el 1985 obté un escó autonòmic i no aconsegueix
cap diputat a Madrid fins passats catorze anys, el 1996, després
d'una campanya memorable on un dels crits de guerra va ser «PSOE y
PP, a mesma merda é». L'excepció és Nafarroa Bai, que es presenta
formalment el gener de 2004 i obté un diputat a Madrid el mateix
any.
Per altra banda, i més important encara, aquestes tres
formacions no són coalicions puntuals per a les eleccions
espanyoles, sinó que també es presenten a les autonòmiques. En el
cas de CC i BNG, a més a més, l'èxit a les espanyoles els arriba
després d'haver-se donat a conèixer a les autonòmiques. Actualment
CC governa a les Canàries i el BNG ho fa a Galícia amb el PSOE. Pel
que fa a NaBai, és conegut l'acord PP-PSOE per deixar-los fora del
Govern de Navarra.
Tot plegat ve a confirmar que a Unitat li ha faltat temps. A un
districte com Palma, que ara sembla difícil, hi ha una bossa
d'electors que estan disposats a votar partits autòctons, però que
no llegeixen gaire els diaris ni segueixen les campanyes, i que
s'hauria de treballar porta per porta. Per exemple, jo mateix, fent
d'apoderat, em vaig topar per casualitat amb tres persones que
volien votar UM o PSM i no trobaven les paperetes. Els ho vaig
explicar i dues votaren Unitat, però l'altra ja havia votat una
altra cosa i quan ho va saber se'n va penedir. Qui sap quants
equívocs com aquests hi degué haver al llarg del dia.
La manca de temps, la marginació brutal als mitjans espanyols i
la por al retorn del PP són factors en contra de molt de pes, que
fan pujar el valor dels vots aconseguits. La rancúnia amb què els
espanyolistes de PP i PSOE s'afuen aquests dies contra Unitat,
parlant de «fracàs» amb la intenció de sembrar els dubtes i el
derrotisme, demostra fins a quin punt estaven acollonits davant la
possibilitat que el projecte sortís bé a la primera, i el pànic que
els fa que la coalició continuï endavant.
Encara hi ha un altre factor que ha acabat afegint aigua al
banyat. Al marge d'aquells que han fet figa davant un PSOE que ha
amenaçat amb allò de «o jo o el PP», hi ha hagut nacionalistes de
boqueta que han fet el boicot a Unitat per motius tan arrossegats
com l'odi personal o el sectarisme. És lamentable, però aquesta
gent existeix. Vejam: dur un diputat d'Unitat a Madrid suposa
utilitzar la caixa de ressonància del congrés espanyol per
denunciar l'espoli fiscal. Implica que els mitjans espanyols que
ens ignoren per sistema se n'hagin de fer ressò, tant si volen com
si no. Implica, per tant, poder arribar a capes de població que
només veuen les televisions espanyoles, i que per això voten PP o
PSOE. Implica dir al món que existim i que no som castellans ni
andalusos. Implica també que un poble tan atupat i maltractat com
el nostre pugui celebrar una victòria. No dur-l'hi, en canvi, ha
significat una vegada més donar una imatge semblant a Sòria o
Albacete. Doncs bé, n'hi ha hagut uns quants que van pel món
presumint de ser més nacionalistes que ningú i s'han decantat per
la segona opció. Aquesta brega d'indígenes, típica dels pobles
colonitzats, s'ha de combatre, però em fa l'efecte que n'hi ha que
se n'aniran a la tomba sense reconèixer que han perdut el nord.
En qualsevol cas, per als partits que integren Unitat ara
s'obren dos camins. El primer ja el coneixem: el de partir cadascú
pel seu cap de vent i tornar al garrotada va, garrotada ve amb
qualsevol excusa, mentre PP i PSOE van posant taula per
menjar-se'ls amb patates. L'altre consisteix a prendre nota de les
coalicions que tenen èxit en altres punts de l'Estat, i presentar
una candidatura única a les properes autonòmiques. El punt de
partida és excel·lent: PSM, UM i ERC ara mateix governen, i la
primera experiència d'Unitat, juntament amb Entesa, ha servit
perquè es deixin de mirar com els fesols. Pel que fa al discurs
contra l'espoli fiscal, ara que el PSOE va de sobrat i es pensa que
té carta blanca per continuar escorxant-nos de viu en viu, serà
igual de vigent. La consigna, per tant, només pot ser aquesta:
consolidar Unitat per les Illes, amb l'objectiu fixat en el
2011.
Josep Palou, Lobby per la Independència
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.