Tot i l'apartheid polític pactat entre els partits espanyolistes PSOE i PP, que es va posar de manifest en els debats televisius reservats en exclusiva a Zapatero i Rajoy, Galícia, les Canàries i Navarra tornen a tenir representació pròpia al Parlament espanyol. Tenint en compte que aquests territoris són un referent per a Unitat per les Illes, convé analitzar per què ells se n'han sortit i nosaltres no.
En primer lloc, Unitat es va constituir un parell de mesos abans de les eleccions i això ha estat determinant. Coalició Canària es va crear el febrer de 1993, amb la unió dels partits canaris presents al Parlament autonòmic, i va ser tres anys després, el 1996, quan va obtenir quatre diputats a les corts espanyoles. El BNG neix el 1982, el 1985 obté un escó autonòmic i no aconsegueix cap diputat a Madrid fins passats catorze anys, el 1996, després d'una campanya memorable on un dels crits de guerra va ser «PSOE y PP, a mesma merda é». L'excepció és Nafarroa Bai, que es presenta formalment el gener de 2004 i obté un diputat a Madrid el mateix any.
Per altra banda, i més important encara, aquestes tres formacions no són coalicions puntuals per a les eleccions espanyoles, sinó que també es presenten a les autonòmiques. En el cas de CC i BNG, a més a més, l'èxit a les espanyoles els arriba després d'haver-se donat a conèixer a les autonòmiques. Actualment CC governa a les Canàries i el BNG ho fa a Galícia amb el PSOE. Pel que fa a NaBai, és conegut l'acord PP-PSOE per deixar-los fora del Govern de Navarra.
Tot plegat ve a confirmar que a Unitat li ha faltat temps. A un districte com Palma, que ara sembla difícil, hi ha una bossa d'electors que estan disposats a votar partits autòctons, però que no llegeixen gaire els diaris ni segueixen les campanyes, i que s'hauria de treballar porta per porta. Per exemple, jo mateix, fent d'apoderat, em vaig topar per casualitat amb tres persones que volien votar UM o PSM i no trobaven les paperetes. Els ho vaig explicar i dues votaren Unitat, però l'altra ja havia votat una altra cosa i quan ho va saber se'n va penedir. Qui sap quants equívocs com aquests hi degué haver al llarg del dia.
La manca de temps, la marginació brutal als mitjans espanyols i la por al retorn del PP són factors en contra de molt de pes, que fan pujar el valor dels vots aconseguits. La rancúnia amb què els espanyolistes de PP i PSOE s'afuen aquests dies contra Unitat, parlant de «fracàs» amb la intenció de sembrar els dubtes i el derrotisme, demostra fins a quin punt estaven acollonits davant la possibilitat que el projecte sortís bé a la primera, i el pànic que els fa que la coalició continuï endavant.
Encara hi ha un altre factor que ha acabat afegint aigua al banyat. Al marge d'aquells que han fet figa davant un PSOE que ha amenaçat amb allò de «o jo o el PP», hi ha hagut nacionalistes de boqueta que han fet el boicot a Unitat per motius tan arrossegats com l'odi personal o el sectarisme. És lamentable, però aquesta gent existeix. Vejam: dur un diputat d'Unitat a Madrid suposa utilitzar la caixa de ressonància del congrés espanyol per denunciar l'espoli fiscal. Implica que els mitjans espanyols que ens ignoren per sistema se n'hagin de fer ressò, tant si volen com si no. Implica, per tant, poder arribar a capes de població que només veuen les televisions espanyoles, i que per això voten PP o PSOE. Implica dir al món que existim i que no som castellans ni andalusos. Implica també que un poble tan atupat i maltractat com el nostre pugui celebrar una victòria. No dur-l'hi, en canvi, ha significat una vegada més donar una imatge semblant a Sòria o Albacete. Doncs bé, n'hi ha hagut uns quants que van pel món presumint de ser més nacionalistes que ningú i s'han decantat per la segona opció. Aquesta brega d'indígenes, típica dels pobles colonitzats, s'ha de combatre, però em fa l'efecte que n'hi ha que se n'aniran a la tomba sense reconèixer que han perdut el nord.
En qualsevol cas, per als partits que integren Unitat ara s'obren dos camins. El primer ja el coneixem: el de partir cadascú pel seu cap de vent i tornar al garrotada va, garrotada ve amb qualsevol excusa, mentre PP i PSOE van posant taula per menjar-se'ls amb patates. L'altre consisteix a prendre nota de les coalicions que tenen èxit en altres punts de l'Estat, i presentar una candidatura única a les properes autonòmiques. El punt de partida és excel·lent: PSM, UM i ERC ara mateix governen, i la primera experiència d'Unitat, juntament amb Entesa, ha servit perquè es deixin de mirar com els fesols. Pel que fa al discurs contra l'espoli fiscal, ara que el PSOE va de sobrat i es pensa que té carta blanca per continuar escorxant-nos de viu en viu, serà igual de vigent. La consigna, per tant, només pot ser aquesta: consolidar Unitat per les Illes, amb l'objectiu fixat en el 2011.
Josep Palou, Lobby per la Independència
