cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
33°

Política en pèl

Han acabat les eleccions i toca passar comptes. Així Puigcercós i Llamazares marxen per dedicar-se a estudiar el perquè del daltabaix del seu partit: ¿en què afecta això el ciutadà, però? La política sembla que resolgui i es concentri únicament en meres batalles polítiques, intestines i desconnectades dels interessos de la ciutadania: ¿de què serveixen les promeses fetes en els debats electorals si després la seva implementació depèn dels socis que votin la investidura del candidat en qüestió, a qui es pot forçar a canviar els pilars de la seva política? La qual cosa em sembla perfecta en un sistema que evoluciona perillosament cap a la bipolarització més mancada de matisos. Tanmateix, les prometences neixen mortes en el moment de la seva enunciació, perquè qui les emet no domina la confluència de poders necessària per fer-les realitat. Ara toca, doncs, fer la vertadera política, la que s'amaga sempre al votant: la que es basa en la planificació i en el pacte. Així, la política només es fa present quan ve carregada de promeses o quan esclata un escàndol: vegi's el regidor de Palma i les seves factures; o el governador de Nova York, que gaudia alegrement del que perseguia, però que almenys sembla que es pagava els vicis amb diners de la seva butxaca. També deu ser cosa de la política això d'encendre els instints allà on tot haurien de ser maneres, idees i dedicació als problemes comunals. I si no, pensem en el PP i en el futur del seu líder visible, ara depenent del que decideixin els capitosts valencians. La ciutadania no tindrà més remei que empassar-se el nom que surti vencedor de les colzades que d'aquí al mes de juny es donin dins els despatxos i passadissos de la seu de Madrid: les oligarquies partidistes assumeixen la sobirania efectiva que segons tota teoria liberal recau en el poble. Encara que si haguéssim de fer un diagnòstic més afinat hauríem de parlar també de cleptocràcia o de poder basat en el robatori i el nepotisme, i en la visita més o menys regular als locals de mala fama.

Melcior Comes, escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.