algo de nubes
  • Màx: 30°
  • Mín: 24°
27°

Inútil i irresponsable

La seva doble moral no és el meu problema. Ni l'he votat ni m'ha agradat mai la seva actitud, que respon al pitjor estereotip del madrileny bravejador, prepotent amb els indígenes i amb una treballada utilització de les creences religioses com a aval de rectitud i d'eficàcia. En tot cas hi deu haver votants del PP, d'aquells que se'l trobaven a missa, que se sentin enganyats per qualcú que amaga la seva sexualitat i mentre amb una mà se senya amb l'altra selecciona efebs de taxímetre accelerat. A mi, com podeu imaginar, tant me'n fot el que faci amb la seva vida i on aparqui l'aparell. La tria sexual mereix el meu respecte, fins i tot si no tria i arramba amb qualsevol cosa aleni. Només faltaria que ara féssim befa de l'exercici d'una llibertat o que convertíssim en tema de debat qui es colga amb qui i de quina manera. Em sent molt orgullós de ser ciutadà d'un lloc on encara procuram separar la vida pública de la privada. No sempre s'aconsegueix i hi ha especialistes en bricolatge moral que s'escabellen en públic del que a ningú importava. Pobrissons. La vida pròpia és prou complicada com per anar a remenar dins la dels altres.

===

Des d'aquestes fermes creences mai no he dedicat ni un minut a verificar informacions sobre hàbits poc publicables d'altri, entre altres motius perquè no tenc cap interès a publicar-los ni, molt menys, provocar el patiment als afectats i als familiars. Ara bé, el cas Rodrigo de Santos no és un tema de moralitat desorientada ni d'hipocresia social és, simplement, una notícia de corrupció. De vergonyosa utilització dels doblers públics per part d'un personatge que, probablement, és un malalt incapacitat per discernir entre públic i privat, un egòlatra convençut de l'eterna impunitat. Malalts n'hi ha arreu: personatges incapaços de respectar els límits i que menystenen la resta dels mortals condemnats a tenir-ne. Per ells, la nostra societat del benestar disposa de serveis psiquiàtrics avançats, de subsidis en cas d'incapacitat laboral i d'una respectable xarxa d'assistència social. El que no abasten aquests serveis és la complicitat d'aquells que ajuden a amagar el problema: els còmplices per acció o per omissió. I en aquest cas és evident que n'hi ha i que tenen una responsabilitat que va més enllà de la penal (que també). Quin tipus d'institució comandava la senyora Cirer perquè alegrement passassin ni una ni dues sinó moltes factures d'impossible justificació? Diu el diccionari que normal és allò conforme a la norma. Quina norma hi havia perquè fos normal pagar serveis sexuals a compte de l'erari públic? Com pot declarar l'exbatlessa que ella no és sa mare i no té responsabilitat en el que facin els membres del seu equip? Ma mare no és responsable del que jo m'hagi pogut agenciar però seria una còmplice irresponsable si callàs mentre jo em ventava la Visa de la família. La bona senyora torna a confondre els àmbits: ni fiscals ni periodistes ni ciutadans en general jutjam la sexualitat d'aquest senyor sinó l'ús de cabals públics. Cabals que la ciutadania entregà a la custòdia d'una senyora que s'ha demostrat inútil per a guardar-los. Ara, a més d'inútil, pretén sortir-ne com a irresponsable. Quina barra.

ferranaguilo@ono.com

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.