Les set virtuts

No bastaven els set pecats capitals. No era suficient la llista del papa Gregori, del segle VI, i que després el Dant va poetitzar amb tanta gràcia: la luxúria, la gola, l'avarícia, la peresa, l'ira, l'enveja i la supèrbia. Com sap tothom, aquests pecats són mortals (oposats als venials o de perdó fàcil) tot i que ens en podem salvar mitjançant la confessió i la contrició adolorida. Però a nous temps, noves normes. Així ho publicava diumenge l'Osservatore Romano, el diari oficial del país dels papes. Són «Le nuove forme del peccato sociale», per dir-ho en la llengua oficial, i són aquestes: les violacions bioètiques; els experiments amb el material genètic; la drogoaddicció; la contaminació del medi ambient; la contribució a l'engrandiment de la distància entre pobres i rics; la riquesa excessiva i la generació de pobresa. El més curiós és que el nou catàleg ve motivat per la crisi del sagrament de la confessió: els bisbes han fet un estudi de camp i s'han adonat que més d'un seixanta per cent dels catòlics ja passen de llarg del confessionari. Què fer per què tornin al ramat? Doncs criminalitzar el que fa tothom: no reciclar, usar condó, intentar prosperar econòmicament i coquetejar amb les drogues; a més de recordar-nos que manipular la matèria genètica humana és cometre el pitjor pecat: el d'orgull, el «gran mal que encega l'home», ah! Si vols donar feina als jutges i als fiscals, el que has de fer és eixamplar el Codi Penal, a la fi que qualsevol comportament sigui considerat com a delicte: aquesta és una de les màximes del poder, que sempre gaudeix fent-se present, sobretot allà on ningú el necessita. Als set pecats capitals clàssics, però, s'hi oposaven set virtuts (per alguna cosa m'ha de servir haver passat per un dels col·legis La Salle): la humilitat, la generositat, la castedat, la paciència, la temperància, la caritat i la diligència. Quines s'oposarien al darrer catàleg? Em sembla que ja no hi ha «virtuosos» capaços de prendre'ns el pèl, o fer-nos creure contes de condemna eterna.