La vesprada del dia de reflexió convidava a passejar al solet. Feia oratget, però no feia tant de fred com ahir. Sense el tràfec del dia a dia, el cap de setmana de Ciutat aparentava tranquil·litat... Una tranquil·litat amargant, si més no. Els diaris d'aquest dissabte s'han vestit de dol. La democràcia, una vegada més, ha estat ultratjada per la barbàrie de la irracionalitat, per la covardia de l'estupidesa. Però, no vull parlar dels que defensen les seves idees amb l'assassinat. Ni esmentar-los!
Entre el carrer de Jesús i el carrer de Lluís Vives de Palma, vaig trobar un tríptic enganxat al vidre d'un cotxe. La mirada d'un «cabesa» de llista em deia: «Los españoles primero». Tota la placidesa s'havia esvaït de sobte. M'havia encès, primer, pensant que algun individu pretenia fer-me la guitza. Després, no vaig poder evitar lamentar-me de la pobresa intel·lectual, personal i humana d'aquells que secunden aquest tipus d'ideologia simplista, casposa i cutre "tan habitual, per desgràcia, a hores d'ara. No obstant això, vaig comprovar que no era l'únic cotxe en què havien enganxat aquesta infàmia. La reacció va ser immediata. Com es poden permetre aquestes accions durant el dia de reflexió? Quin esperit democràtic demostra aquesta gent?
No pretenc fer cap pamflet sobre la curtor de mires i l'escassa validesa de les propostes d'aquest partit "el nom paradoxal del qual no pens esmentar", ni sobre les mentides que el seu programa amaga pel que fa al respecte als drets humans, a la llengua catalana, al concepte d'Europa, a la llibertat d'expressió, al dret dels pobles i de les persones a proclamar la seva identitat... Tot això només em fa pena, molta, i cada dia més. Després de comprovar com la maquinària electoral ha estat capaç d'aturar els actes de campanya per condemnar l'atrocitat, el que realment m'indigna és la indulgència amb què el nostre sistema democràtic tracta segons quins tipus de formacions polítiques que només es poden definir d'una manera... Cosa que tampoc no faré ara. Ni esmentar-les! Per això, cal condemnar i no deixar impunes aquestes deplorables actuacions.
Miquel Albero.
Palma.
