Veus molt significades del PP a Madrid han responsabilitzat el PP de Catalunya de la derrota electoral, si per tal derrota entenem que Rajoy no pugui ser president del govern. Diu Madrid que els «populars» catalans no han estat capaços de fer entendre a la societat catalana que el PP no té res d'anticatalà. No donen cap pista sobre quina seria la manera de desenvolupar pedagògicament aquest supòsit. Després d'atiar l'anticatalanisme arreu de la geografia espanyola, on queden encara rastres de la campanya de boicot als productes catalans; després de llançar per la finestra un Josep Piqué al qual ja havien convertit en un fregall, després d'enviar el senyor Pizarro a menysprear els empresaris catalans, després de remoure els pitjors instints a compte de l'ensenyament en català..., és clar, ni que Daniel Sirera i Dolors Nadal fossin einsteins -amb tots els respectes, no ho són-, no hi hauria manera de fer creure que el PP no és anticatalà. Els catalans tenen, del PP, una tal percepció que, per tal de fer-li front, s'han abocat en massa a votar el partit que permetrà a Zapatero formar govern novament: essent Zapatero qui és, vol dir això, en versió reduïda: el qui va prometre solemnement que aprovaria l'Estatut que arribàs del Parlament català, el qui encara no ha transferit rodalies a la Generalitat, el qui enviava Magdalena Àlvarez a insultar -la seva sola presència era un insult- tot Catalunya a compte de les infraestructures. Catalunya tenia molt bones raons per castigar els socialistes en tant que sucursal del PSOE i donada la baixíssima qualitat política de Carme Chacón. Carme Chacón és el paradigma de l'empobriment intel·lectual de la política. No sabem si és un final d'època o un inici d'etapa en la història de l'esquerra catalana, però és segur que constitueix una fita des de la qual s'obre un panorama desolador: ella és el model de polític-a que governarà el país dels nostres fills? Com els ho podrem explicar? Ens ho arribaran a perdonar algun dia? Doncs, així i tot els catalans ho han fet de manera que Rajoy no pugui dur els seus apocalipsis a la Moncloa i projectar-los a tot el territori de l'Estat. És allò que diu un amic meu del PP: «Si, havent-ho fet tan malament els socialistes, no hem pogut guanyar, tenim un mal mal». I és vera: no els ha faltat de res: han brutejat a costa del terrorisme, han declarat Espanya estropellada, esmicolada, han tret els bisbes al carrer, han cridat a salvar la pàtria. I no els ha anat bé, tot i que, davant, no tenien res de l'altre món. No hi havia cap Churchill a batre. Amb tot, la culpa és del PP de Catalunya, i aquesta acusació té tota la música d'un gir cap a la dreta. Encara més? No tenen límit.