Francesc Antich es troba ara en el moment més àlgid de la seva carrera política. L'èxit socialista a les Balears ha estat indiscutible. Mentre que els populars han experimentat aquí el segon retrocés més important de tot l'Estat després de Galícia. Així, la situació del Govern Antich és ara molt més bona que fa vuit anys. Aleshores, en les generals d'aquell any Aznar aconseguí majoria absoluta i a l'Arxipèlag el PSIB fou derrotat àmpliament pel PP (cinc diputats conservadors, dos de socialistes). Aleshores des de Madrid orquestraren una cacera contra el Pacte i les seves iniciatives, a la vegada que se l'asfixiava econòmicament. En aquell context, Matas guanyà les autonòmiques del 2003. Molts veren Antich políticament caducat, fins i tot en el seu propi partit. Dins la cúpula socialista n'hi havia que ja li cercaven successor a principis del 2004. Però Antich, home d'arrels, resistí. El 14-M, amb ell de cap de llista al Congrés, catapultà de bell nou el seu lideratge. El 2007 va saber articular un nou pacte de centreesquerra i ara, amb Zapatero ferm a la Moncloa, pot alenar perquè tindrà molts més suports i un nou finançament que oxigeni els comptes públics. En teoria té un execel·lent futur al seu abast. Però encara genera dubtes, sobretot en la seva voluntat d'articular un projecte de país de bon de veres, que serà, al capdavall, el tret definidor la seva obra política. Antich és també president pel suport de les formacions nacionalistes, pel seu taramnà de diàleg i de tolerància. Ara que és més fort que mai ha de demostrar generositat amb els seus aliats, que travessen moments menys bons. És l'estil que agrada als illencs, a unes Balears rejovenides que estan deixant de banda el vell conservadorisme i la rància prepotència.