Ramon M. Nogués publicava un article extraordi-nari titulat «I per què no en la designació dels bisbes» (El Pregó, 15 de febrer de 2008), argument que tenia com a punt de partida l'elecció democràtica del superior general de la Companyia de Jesús. Avui és el dia idoni per pensar i repensar allò que significa la democràcia i el pes que hi té en els diferents ordres de la vida. Un significat que encara recobra més dignitat si partim d'aquelles institucions predemocràtiques que es mantenen ben vives en la nostra societat. Ens referim al dèficit democràtic de l'Església i les conseqüències que això té per a la ciutadania. També els bisbes, durant el primer milenni, eren elegits i en dita designació hi prenien part el clergat, el poble i els bisbes veïnats. El que realment compta de veritat és la democràcia popular, la lliure elecció dels representants si cada individu, cada membre té un vot i pot posar-lo al servei d'un projecte. En aquest sentit, l'Església té molts problemes i en genera molts d'altres als ciutadans i als membres de la comunitat. Perquè aquesta mateixa comunitat està formada per aquells que ja no hi són ni hi volen esser, però no els deixen marxar, i aquells que hi són i que en molts casos tampoc no se'ls deixa actuar en llibertat. Molts catòlics, tanmateix, podríem subscriure la majoria de paràgrafs del document de la Conferència Episcopal, del passat 30 de gener de 2008, titulat «Davant les eleccions generals de 2008». Aquesta inquietud tan profunda i exemplar de l'Església contrasta, després, amb la seva pràctica i amb el seu tarannà cada cop més autoritari i allunyat de la realitat popular. El dia que l'Església esdevingui el referent del respecte, la llibertat, la col·laboració, la tolerància i la convivència, com manifesten en l'esmentat document (n.3), llavors, per ventura, les orientacions tindran una major legitimitat.