Em va fer molt mala feristea als ulls de la cara haver de llegir als diaris, fins i tot els estatals: «Ocho menores apalean en Sineu al padre de un estudiante acosado». I mal al cor, com diria el Molt Honorable senyor Antich. Com és possible? I per molt que ho tornis a llegir, diu, significa exactament el mateix: Que un tal Antonio, el pare d'un alumne que, anau a saber per quina menuderia de mascletxos incipients, anava «picat» amb uns altres que conformaven una reduïda colleta de set o vuit individus entre femelles i masclins d'avellanetes, anà a cercar el seu fill a sortida de classes perquè no el maçolassin, per mor que hi havia promeses de repartiment de paparres, i el seu al·lot en tenia tots els números de la rifa. La quadrilla d'aspirants a ser carn de presidi en un futur pròxim, va tenir bemols de donar una bona manta d'hòsties al pare, a bufetades i puntades de peu li posaren una cara com un mapa, li romperen un dit i una costella, i supòs que no s'hi posà més mal perquè hi havia molts altres pares que també esperaven els seus fills..., fins i tot sembla que hi acudí totd'una algun membre de la policia municipal, que rondinejava per allà per allò de posar ordre a l'entrada i sortida de vehicles del pàrquing a la carretera en aquella hora punta, essent com és un lloc de trànsit delicat. I res, després d'haver fet tala tan bruta, els agressors escamparen la boira un per aquí i l'altre cap allà i ja m'encalçaràs. Però clar, hi havia haguts molts testimonis i la policia local i la guàrdia civil els glapiren sense córrer gens ni mica. «Los menores que apalearon a un padre en Sineu, ante el juez». I ara què hem de fer amb ells? Quin correctiu se'ls pot aplicar? Com es pot obligar a responsabilitzar els pares, fer-los entendre que sembren mala sement? «El padre herido se recupera en su domicilio». Bé ha anat, encara, dins la desgràcia.

Llavors ve quan tu, jo, que som del poble on solen dir que veuen el gep dels altres i no veuen el seu, i me l'estim malgrat l'obligada absència física molt de temps, et preocupes, et poses en contacte amb un i amb l'altre, gent que saps que està enmig i té un criteri format, una opinió fonamentada. I trec en clar que: es tracta d'un esbart a imatge i semblança dels palmesans, a més reduïda escala però amb les mateixes formes de fer, vestir i agredir; que amb una sola excepció els agressors són exalumnes; que l'excepcional aquest és el que ha estat expulsat temporal i cautelarment, i és germà del cap de la colla de violents, un tal Braian, desset o devuit anys, equatorià; que el pare agredit és cinturó negre de judo i que molt seny i bon tremp va tenir de no desgraciar a ningú i aguantar la calabruixada així com ho va fer; que el xavalet objecte del mobbing i una germana seva més petita que anava a l'escola pública, han deixat de comparèixer-hi; que la direcció del centre, el claustre de professors, alumnat i AMPA preparen alguns actes de protesta testimonials del seu rebuig; que, probablement, la prevenció d'actes com aquest, com ja varen deixar constància a un plenari Sineuers Independents, passa pel nomenament d'uns policies TUTORS, inexistents en l'actualitat degut al fet que l'IES és mancomunat i el poble de Sineu tot sol no pot assumir-ne elscostos...

De tota manera també llegesc a part o banda: «El delegado del Gobierno, Ramón Socías, ha asegurado que comparte la preocupación social ante estos hechos, y ha reconocido que hay algo que falla en el sistema social y que se debe trabajar para incluir a estos adolescentes en un mundo educativo donde respeten los valores y a las personas». Que com a frase queda d'allò més bé. Estem salvats. «Tomaremos serias medidas», deien un temps, i arxivaven la carpeta de l'expedient. M'agradaria equivocar-me. Paraula.