cielo claro
  • Màx: 35°
  • Mín: 26°
32°

Un home anticatastròfic

Crec que no és primera vegada que parlam de Cambó en aquesta secció. Ho feim amb la convicció que les biografies ens ajuden a interpretar la complexitat de la realitat i a ponderar de forma assossegada la forma com cada polític ha sabut o pogut gestionar les contradiccions i les dificultats del seu temps. A partir d'una obra inèdita de Francesc Cambó, redactada devers 1932 i localitzada a l'Arxiu Joan Estelrich, Borja de Riquer ha engegat una obra extraordinària, sobre la memòria, la crítica i el paper que les persones acabam tenint en la direcció que finalment prenen les coses. Francesc Cambó, pel que ja sabíem, és un dels personatges clau de la història política catalana i espanyola de la primera meitat del segle XX. Borja de Riquer, que ja havia estudiat en profunditat l'últim Cambó, és a dir l'etapa de la seva vida més contradictòria, ara analitza el que ell mateix anomena el penúltim Cambó. Dit d'una altra manera, la seva experiència personal i política entre la monarquia i la república (1930-1932), precisament en una conjuntura de metamorfosi social i política, en la qual les estratègies polítiques prenien un protagonisme rellevant. Tot i les dificultats, les tensions i les contradiccions del moment, Cambó s'autodefineix com «un home anti-catastròfic»; tot i que va ser un dels grans perdedors en aquella tessitura en la qual la dreta liberal monàrquica perdé totes les seves opcions. Malgrat tot, Cambó el 1936 es manifestava com un polític optimista, no gens catastrofista. Fins i tot davant la possibilitat extrema que la casa fos assaltada, escriu Borja de Riquer, i ell mateix assassinat, com Calvo Sotelo, això no li semblava suficient per perdre la calma i deixar de fer un sensat judici sobre la situació política espanyola. Per ventura, la sensatesa, la ponderació i l'optimisme condueixen al fracàs, però hi ha circumstàncies especials en què hom recupera l'estat d'ànim positiu llegint testimonis i visions com aquesta que ens ofereix Borja de Riquer, amb totes les misèries i les contradiccions que tota persona porta associades. És més, com més protagonisme i més rellevància social i política, segurament aquestes dificultats i objeccions encara augmenten.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.