Ara que les dones començam a ser una espècie en perill d'extinció, en alguns indrets del món n'hi ha que, com a l'Índia, s'han posat a fer números per constatar un desequilibri evident. I és que amb tant d'avortament selectiu d'embrions femenins, abandonaments de nines i d'altres pràctiques encara més esgarrifoses, si cal, la balança s'ha inclinat, massa mascles i poques dones. Els bressols que el Govern indi va facilitar per frenar l'extermini no han estat la solució en una societat on el naixement d'una nina suposa una autèntica càrrega econòmica. Per aquest motiu, el Govern ha oferit 3.000 dòlars a les famílies pobres que tenguin una nina. Uns doblers que, a diferència del nostre pràctic i asèptic xec-bebè, no es cobrarà de cop si no al llarg dels seus primers 18 anys i sempre que la supervivent estigui alimentada i fadrina. Tot un repte.

És evident que no podem amagar conductes tan sexistes i menypreables sota el paraigua del costum i que l'obligació moral dels governants hauria de ser de tolerància zero. I és que cap costum pot justificar la superioritat d'uns vers d'altres, ja sigui per raons de sexe, ideologia, raça i religió. La igualtat és un dret fonamental tan bàsic a Europa que, de fet, no hi ha norma constitucional que no la reculli. En el nostre Estat de Dret també la lluïm i a més, la protegim com si es tractàs d'una joia d'incalculable valor. Ens agrada bravejar de la igualtat encara que la nostra realitat diària -víctimes per violència de gènere, desigualtats laborals per raó de sexe o la preeminència del varó sobre la dona a la succesió de la corona, per posar uns exemples- massa sovint ens allunyi d'ella. Encara no hem arribat a la plena igualtat i aquest fet, en el dia en què les dones treballadores estam de celebració, ens hauria de servir per una reflexió profunda. Això vol dir que no podem ocupar-nos de qüestions frívoles mentre una associació vinculada a l'Opus Dei rep una subvenció pública per impartir el curs Casa 10 adreçat a dones.

Cosir el baixos d'uns calçons, fer un bona truita i planxar correctament sembla que ens encarrila cap a la perfecció. I jo que pensava que per arribar a la matrícula d'honor el nostre temari era el mateix que els dels homes!