Aquests dies s'han produït dues situacions tan diverses com lamentables. Es tracta de dues decisions electorals "res a veure amb el 9 de març". Una d'elles fa referència al món eclesial, i l'altra al món esportiu. Parlam de l'elecció del nou president de la Conferència Episcopal espanyola, Rouco Varela, i de la no possibilitat d'elecció del candidat Mateu Alemany, com a president de la Federació Espanyola de Futbol.
Els bisbes han triat Rouco Varela i han deixat de banda Blázquez. Aquesta, sens dubte, és una decisió de gran transcendència religiosa, però també política i social. L'elecció del cardenal Rouco Varela suposa continuar amb una Església immobilista, tradicionalista, poc avançada, que no troba solucions a les noves realitats... I a partir d'aquí l'Església només pot continuar caminant com els crancs, només convida a sortir del seu redol els progressistes, els que creuen en missatges integradors i no integristes, etc.Decebedora, doncs, la decisió dels bisbes, i preocupant la marxa, que pot seguir a partir d'ara, d'una Església que ja està en crisi i hi pot estar molt més.
D'altra banda l'assemblea del futbol espanyol va aprovar una proposta de l'actual president i candidat a la reelecció, Àngel María Villar, per la qual cap persona que el darrer any no hagi estat en actiu pot presentar-se a les eleccions a la presidència de la Federació Espanyola de Futbol. D'aquesta manera, el mallorquí Mateu Alemany no s'hi pot presentar. Villar ha pres aquesta decisió amb l'oposició del grup que encapçala Alemany, però també del Consell Superior d'Esports. Villar té una cadira "amb molts de doblers i poder"que no vol amollar, i si s'ha d'inventar regles "la propera serà que només poden ser president els que midin 1.78, evidentment la seva estatura" ho fa amb tota la cara del món.
Bé, parlam d'eleccions i només podem esperar que les del 9 de març sigui més netes i beneficioses per a tots.
