Les victòries de Hillary Clinton a ls primàries de Texas i Ohio han retornat l'esperança a l'exprimera dama dels EUA per ser elegida candidata a la presidència, però han sembrat de dubtes el Partit Demòcrada nord-americà, cada cop més bipolaritzat entre Hillary i Barack Obama. Tot apunta que cap dels dos candidats obtindrà el nombre suficient de compromissaris per ser elegit aspirant a la presidència sense necessitat de pactes. I aquests pactes seran molt difícils de dur a terme. Això significa que els demòcrates poden presentar un candidat debilitat a les eleccions de novembre, tot el contrari dels republicans. Després de vuit anys de guerres i de paranoies de Bush, que ha estat capaç de dur la primera potència mundial a les portes d'una crisi econòmica i ha fet baixar la cotització del dòlar com no es veia en dècades, tot feia pensar que s'acostava l'hora del canvi als EUA. Però primer els demòcrates i després el poble nord-americà han d'elegir entre l'esposa d'un expresident i un hàbil i intel·ligent afro-americà que desperta moltes simpaties però també rebuigs dins una societat en part ancorada en el passat i amb un posat conservador molt important després de moltes dècades de benestar econòmic. Mentre, els republicans presenten un candidat clàssic, tal volta massa mediocre, però molt del gust del seu electorat. Ara tot és incertesa a la primera potència mundial. I el pitjor és que la decisió final que prengui el poble nord-americà influirà moltíssim en el futur del planeta els pròxims anys. Hi ha guerres en joc, política econòmica en general i fins i tot les hipoteques.