Vostès ja ho saben perquè els ho he fet avinent un parell de vegades, que no hi ha manera, no sé passar per davant d'un retolet, un paper d'aquests que et trobes tan sovint aferrats a les faroles, als pals de l'enllumenat públic, que la majoria de pics són sol·licituds de feina, com per exemple: «Chica mallorquina joven del Coll d'en Rabassa busca trabajo cuidar niños o personas mayores...», o també: «Hola, soy Dida, tengo 42 años. Mi tierra natal es Bulgaria. Busco trabajo " limpieza de casas, oficinas o planchar. Por horas...». «Búlgara de mediana edad busca trabajo " limpieza de casas, oficinas o planchar. Por horas. Buenas referencias». I dins la mateixa línia, però en versió bilingüe, una altra més: «Inge frau 27 yahre alt sucht...», que poc després aclareix que es tracta de: «Chica de 27 años busca trabajo compañía, limpieza, cuidado de niños, ayudante de cocina...». I de tot plegat, el sistema tan directe de sol·licitar treball, per pròpia experiència puc afirmar que no és negatiu, ben al contrari. Fa uns quants anys amb el telèfon d'un d'aquests anuncis, a ca nostra vàrem contactar amb na Mònica, una joveneta de nacionalitat romanesa que resultà ser un deu; un dia per setmana venia a ajudar-nos a la neteja general de la casa, i era arromangada, feinera i d'una eficiència que no hem trobat en cap altra fins al moment; deixà el llistó molt alt, na Mònica, menuda, desperta, un esperitó inquiet i feiner; ens férem molt amics. Però un moment donat decidí tornar-se'n a casa seva i ens deixà; fa dos nadals que ens donam les bones festes en arribar Nadal i cap d'any; l'hem enyorada.

Un dels anuncis de carrer que també solen abundar són els del tipus: fotografia de ca o cussa, i: «Desaparecida desde el viernes 8 de febrero en la zona de Es Carnatge, Coll d'en Rabassa. Si sabes algo de ella por favor llama al...», però com el que a continuació reproduiré, no n'havia llegit cap mai: al passeig de Cala Gamba, a una farola: «Busco novio para mi perra. Raza Pitbull a ser posible color blanco y negro. No marrón. Interesados yamen (sic.) al ..... Ofrezco 200 ho (sic.) cachorro». Redequarantacentmil llamps forcats! Se m'ha escapat, així, gorja endins. 200 euros, trenta tres mil pessetes i busques pel pinyol d'un ca! Endemés allò que de vegades, amb molt bona punteria he sentit a dir el meu amic sineuer Pere «Caramina»: un ca regalat és car; i: si no fa ous, més car encara. Aquesta raça sí que en deu fer d'ous, i grossos. El món està molt trabucat.

Un altre anunci d'aquesta mena que també em sorprengué molt l'altre dia, el vaig poder llegir a la vidriera de l'entrada al forn de can Alejandro, aquí a la plaça de l'Església del Coll. Deia talment així: «Extraviado palomo pintado de amarillo. Le gratificarán». Ostres! No ho entenc, he enflocat a la madona. I ella que tampoc, que un home conegut li havia demanat per aferrar allò i li havia dit que sí. Em vaig quedar aixinetes, amb el cap ple de rebots d'interrogants. Un colom pintat de groc? I que endemés es confiï que es deixarà glapir pel primer que el vegi, com si fossin entabanats, ells. Amb una paraula, que no en treia aguller. Fins que un entès en columbicultura que conec em llevà el mal de ventre. El pintar-los de qualque color, els coloms, sols és una senya que els fan davall les ales, identificativa de la seva propietat. I que l'anunci anava claríssim sols pels que tenen esbarts d'animalons de competició, per si havia comparegut l'ocell en qüestió a algun colomer d'altri en una desorientació. I que de qualque colom d'aquests se n'arriben a pagar petites fortunes. Ah, punyema, les coses que arribaré a aprendre! Viure per veure. He caminat tita tira cap a cases pensant en els arrossets de colomí tendró que feia ma mare qualque diumenge de jubileu, fogó de llenya i greixonera ben mascarada..., mmm!