La sanitat pública balear, modèlica en tants d'aspectes, ha duit la tensió als dies finals de la campanya electoral amb la vaga d'ahir i d'avui, que ha obtingut un seguiment massiu. Davant aquest conflicte resulten evidents dos factors. En primer lloc, la situació dels metges, que reclamen unes millors condicions econòmiques de feina, a part d'altres exigències. Per l'altre, es troba el posicionament del Govern balear, que ha de vetlar per obtenir un pressupost que eviti que la sanitat pública li fugi de les mans. És evident que la solució a aquest enfrontament passa per un millor finançament de l'autogovern que adapti les seves necessitats sanitàries a la situació real del país, on per un costat s'ha disparat el nombre de residents i per l'altre s'ha de donar atenció a nombrosos turistes. És lògic que hi hagi malestar a la Conselleria perquè la protesta d'aquests dies es produeix quan falta poc per a les eleccions. S'han sentit veus que criticaven la «politització» de la vaga. Tal vegada els metges haurien d'haver esperat a prendre mesures de força que podrien ser altament contraproduents. Allò important és que un cop hagin passat aquests dies de conflicte tothom demostri capacitat de remar en la mateixa direcció: millorar de manera significativa el finançament de la sanitat balear. Un arxipèlag petit i carregat de problemes només se salvarà si és capaç de fer pinya i, a la vegada, sap acontentar els diferents segments que el componen. El gran problema de la sanitat balear és el mateix que el del conjunt de la societat: aconseguir que quedin aquí molts més recursos dels que es generen i que després parteixin cap a Madrid en forma d'imposts. La millora del finançament sanitari n'és la clau.