D'uns anys ençà els creadors tendeixen a unir esforços i a utilitzar diferents modalitats artístiques, la qual cosa possibilita productes culturals de primer nivell. En aquest sentit, segurament les arts escèniques porten el protagonisme i han evolucionat moltíssim -no cal dir que les noves tecnologies més la formació i la imaginació dels directors en són causes fonamentals-, aprofitant molts recursos d'altres disciplines que es posen al servei d'un projecte per aconseguir un resultat final capaç de commoure i emocionar el públic. Ara mateix record l'estrena al Teatre Lloseta, ja fa un parell d'anys, de l'espectacle Poetes de la companyia Mariantòniaoliver -fa poc encara s'ha representat en diferents llocs-, per cert que, amb una magistral fusió d'elements i tècniques provinents de la dansa, la música, la poesia, la imatge..., aconseguí deixar els espectadors meravellats, literalment emocionats davant aquella explosió de bellesa i excel·lència creativa.

Les combinacions, és clar, poden ser moltes i variades. En aquesta ocasió parlarem d'una proposta literària singular, una col·lecció d'Arola Editors que es diu La imatge que parla, un projecte de llibres de poesia que ja porta vint-i-una entregues i que des del primer número s'ha caracteritzat per combinar -de forma molt acurada i encertada, a dir ver- els versos amb la fotografia, el collage, la pintura, el dibuix... Albert Mestres (encarregat de la part poètica, evidentment) i Alexandra Genís (que és l'autora de les fotografies) ens presenten aquest volum (de mides petites i paper -blanc i negre- de primera qualitat) que du per títol Llum. Els poemes ens fan pensar en la precisió, la síntesi i la força de les imatges i les metàfores de bona part de la poesia oriental que ens ha arribat amb la denominació de tanques i haikús.

La paraula «llum» agafa el protagonisme i pràcticament sorgeix en tots els poemes del llibre, així com alguns altres mots que hi tenen una relació directa com ara: ombra, fosca, matí, claror, reflex, sol... Els poemes, breus, rítmics, intensos, que funcionen perfectament lliures de punts i de comes, van acompanyats d'una imatge que intenta expressar, interpretar, copsar, el sentit de les paraules, el missatge dels versos. Certament, podem trobar algunes peces realment bones i suggerents: «la llum del dia / càncer i lepra / de la foscor / la nit del cor / que em ve de tu». O bé: «la llum de l'oblit / com lleu plomissol / ens ve a trobar al llit / matí sense sol».

Quant a les fotografies (la majoria en blanc i negre però també en color) podem veure plomes, ombres inquietants, mans que sostenen una copa o un ganivet, textures i formes estranyes, i mitja poma i una estrella de mar que ja formen part de l'última secció del llibre, una magnífica mostra de poesia visual que suposa una cloenda perfecta per a aquest treball que parla de l'enigma del cor, del misteri dels sentiments, dels cossos que s'estimen però que també pateixen: «esquarterada / al tall de la vida / cambra a mitja llum / dos cossos cosits / dos jos dividits».

En definitiva, es tracta d'una proposta ben lligada i treballada conjuntament que posa de manifest la bona traça poètica i l'enginy fotogràfic d'aquests dos creadors. La refulgència d'aquests versos il·lumina l'essència d'una poesia pura, nodridora, especial. I aquest treball creatiu se suma a les aportacions poètiques d'altres noms com Adam Manyé, David Castillo, Gaspar Jaén, Jordi Cervera, Pau Riba...

Per molts d'anys!